Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Suites franceses

Infotaula obra musicalSuites franceses
Forma musicalcicle musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV BWV 812-817 Modifica el valor a Wikidata
Format perFrench Suite No. 1 (en) Tradueix
French Suite No. 4 (en) Tradueix
French Suite No. 5 (en) Tradueix
French Suite No. 3 (en) Tradueix
French Suite No. 2 (en) Tradueix
French Suite No. 6 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióclavicèmbal i instrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a7722307-39d3-47f6-8631-fa793dff9519 IMSLP: 6_French_Suites,_BWV_812-817_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata
Manuscrit de la gavota de la suite número 5
Inici de la gavota de la suite número 5

Les Suites franceses és el nom amb què es coneixen sis suites, amb el número de catàleg BWV que van del número 812 al 817, que Johann Sebastian Bach va compondre per al teclat (clavecí o clavicordi) entre els anys de 1722 i 1725.[1] Són les següents:

  • Suite núm. 1 en re menor, BWV 812
  • Suite núm. 2 en do menor, BWV 813
  • Suite núm. 3 en si menor, BWV 814
  • Suite núm. 4 en mi bemoll major, BWV 815
  • Suite núm. 5 en sol major, BWV 816
  • Suite núm. 6 en mi major, BWV 817

El nom de franceses és un afegit posterior i el primer ús del terme data del 1762[2] possiblement per contrastar-les amb les denominades Suites angleses, títol també afegit a posteriori. El nom va ser popularitzat pel biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que va escriure la biografia de Bach el 1802. En relació a aquestes suites, Forkel afirma: "Normalment se les anomena Suites franceses perquè estan escrites en l'estil francès."[1] Aquesta afirmació, de totes maneres, és inexacta, ja que, com les altres suites de Bach, segueixen el model italià.[3]

No hi ha cap manuscrit "definitiu" d'aquestes suites que ens hagi arribat, que ens serveixi de principal referent, i en els que han sobreviscut l'ornamentació varia segons els manuscrits.

En alguns manuscrits, apareixen dues suites addicionals, una en la menor (BWV 818), l'altra en mi bemoll major (BWV 819), que estan relacionades amb les sis suites. L'Obertura a l'estil francès, BWV 831, que Bach publicà com la segona part del Clavier-Übung, és una suite en l'estil francès però no connectada amb les suites franceses.[4]

Suite núm. 1 en re menor

  1. Allemande
  2. Courante
  3. Sarabande
  4. Menuet I
  5. Menuet II
  6. Gigue

Encara que les Suites 1-4 es daten típicament l'any 1722, és possible que aquesta suite fos escrita una mica abans[1]

Suite núm. 2 en do menor

  1. Allemande
  2. Courante
  3. Sarabande
  4. Air
  5. Menuet
  6. Menuet - Trio (BWV 813a)
  7. Gigue

Suite núm. 3 en si menor

  1. Allemande
  2. Courante
  3. Sarabande
  4. Menuet
  5. Trio
  6. Anglaise[5][1]
  7. Gigue

Suite núm. 4 en mi bemoll major

  1. Prelude (BWV 815a)
  2. Allemande
  3. Courante
  4. Sarabande
  5. Gavotte
  6. Air
  7. Gavotte I
  8. Gavotte II (BWV 815a)
  9. Menuet (BWV 815a)

Suite núm. 5 en sol major

  1. Allemande
  2. Courante
  3. Sarabande
  4. Gavotte
  5. Bourrée
  6. Loure
  7. Gigue

Els primers compassos d'aquesta suite van ser escrits el 1722, però no van ser completats fins al 1723.

Suite núm. 6 en mi major

  1. Allemande
  2. Courante
  3. Sarabande
  4. Gavotte
  5. Polonaise
  6. Bourrée
  7. Menuet
  8. Gigue

Vegeu també

Referències i notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bach. The French Suites: Embellished version. Barenreiter Urtext
  2. ↑ primer ús enregistrat per Friedrich Wilhelm Marpurg el 1762)
  3. ↑ Christophe Rousset, notes a l'enregistrament de les Suites franceses, Ambroisie AMB9942
  4. ↑ Vegeu la discussió sobre la influència francesa a l'article de Hans-Joachim Schulze: "The French Influence in Bach's Instrumental Music", Early Music, 13:2, 1985 (J. S. Bach Tercentenary Issue), 180-184.
  5. ↑ Originalment, Bach titulà aquest moviment com a Gavota, un tipus de dansa similar a l'anglesa. Pot haver canviat el nom perquè a aquest moviment li falta la característica pauta de dos negres per compàs.

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya