Teano (Theano, Θεανώ) fou una filòsofa de l'escola pitagòrica que visqué en el segle VIaC. Ha estat considerada com la possible dona o deixebla de Pitàgores, tot i que també se l'ha citat com l'esposa de Brontí. Tant la identitat del seu pare com el seu lloc de naixement són incerts. Se li han atribuït molts escrits pitagòrics des de l'antiguitat, incloses cartes i fragments de tractats filosòfics, tot i que la seva autoria segueix sent contestable per molts acadèmics moderns.
Vida
Se sap molt poc sobre la vida de Teano, i els escassos detalls que es coneixen provenen de fonts antanyasses i, sovint, són contradictòries.[1] La informació històrica de què es disposa en l'actualitat no és suficient per a demostrar si Teano va existir realment o si fou una invenció de pitagòrics posteriors que atribuïren el seu nom a les seves obres. Segons Porfiri, Teano va néixer a Creta i era filla de Pitonax.[2][3]. D'altra banda, al catàleg d'Aristoxen de Tarant, d'acord amb el que cita Iàmblic de Calcis, Teano era l'esposa de Brontí i provenia de Metapont, a la Magna Grècia. Ara bé, Diògenes Laerci afirmà, d'acord amb una tradició del poeta Hermesíanax de Colofó, que Teano venia de Crotona, que es casà amb Pitàgores i que era la filla de Brontí.[4][5][3]
Obra
Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria declaren que Teano deixà alguns escrits, tot i que no n'especifiquen els títols. Suides li atribueix ὑπομνήματα φιλόσοφα καὶ ἀποφθέγματα καὶ ποίημά τι δἰ ἐπῶν (Les apotemes de Pitàgores, Consells per a dones, De la virtut, De la pietat, De Pitàgores, Comentaris filosòfics), els quals, malauradament, no han sobreviscut. Tot i això, sí que es conserva un fragment breu d'una obra titulada De la pietat, tradicionalment atribuïda a Teano, i que pertany l'Antologia d'Estobeu. El que queda de l'obra tracta de l'analogia pitagòrica entre els nombres i els objectes. Pel que fa a les cartes que s'han conservat, gràcies a la tradició medieval de la transcripció en manuscrits, el seu contingut és, fonamentalment, de tema domèstic.
Actualment, però, els acadèmics moderns consideren que tots aquests documents són pseudoepígrafs,[1][6] ja que foren escrits temps després que Teano hagués mort. Els autors serien pitagòrics posteriors que, suposadament, signaren les seves obres sota un pseudònim femení en un intent de corregir disputes doctrinals entre filòsofs[7] o d'aplicar la filosofia pitagòrica a la vida de les dones.[1] Algunes fonts afirmen que Teano hauria pogut escriure sobre la doctrina de l'aurea mediocritas o daurat punt mitjà, en el camp de la Filosofia, o sobre la secció àuria, en el de les Matemàtiques.[8][9][10]
L'enciclopèdia Suides esmenta una Teano de Metapontum o de Turis, també filòsofa pitagòrica, esposa de Carist o de Crotó o de Brontí, que va escriure sobre l'obra de Pitàgores les obres παραινέσεις γυναικείας, i ἀποφθέγματα Πυθαγορείων. Segons Mary Ellen Waithe, es tractaria de dues persones amb el mateix nom[11] o potser algunes de les seves obres fossin el pseudònim d'altres autors.Voula, pàg. 133</ref>
↑Voula Lambropoulou, Some Pythagorean female virtues, in Richard Hawley, Barbara Levick, (1995), Women in antiquity: new assessments, page 133. Routledge
Ian Michael Plant: Women writers of ancient Greece and Rome: an anthology,(2004) page 69, ed. University of Oklahoma Press.
1-Mary Ritter Beard: On understanding women, (1931).
2-Mary Ritter Beard: Woman as force in history: a study in traditions and realities (1946).
Mary Ellen Waithe: A History of Women Philosophers. Volum 1, 600 aC-500 dC, ed. Springer.
Voula Lambropoulou: Some Pythagorean female virtues, en Richard Hawley, Barbara Levick, Women in antiquity: new assessments (1995), ed. Routledge.
Kai Brodersen, Christoph M. Wieland, Theano: Briefe einer antiken Philosophin, ed. Reclams Universal-Bibliothek 18787 (2010), Stuttgart. ISBN 978-3-15-018787-6.
