La Tebaida (en grec antic Θηβαΐδα, 'Thēbaïda' o Θηβαΐς, 'Thēbaïs') va ser una província romana que comprenia la zona de l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà).
La Tebaida romana incloïa generalment deu nomós del Antic Egipte, i la regien els nomarques. Plini el Vell esmenta onze nomós dins la Tebaida, i altres escriptors en mencionen fins a catorze.
Els deserts de la Tebaida eren poblats de llops, hienes i xacals. El cocodril hi era abundant llavors, però actualment n'ha desaparegut. La població es dedicava quasi al cent per cent a l'agricultura. Era egípcia però amb barreja amb elements nubians i semites. Va tenir una població nubiana important, que centrava els seus cultes al temple de Files dedicat a Isis.
Durant el període romà el país es va mantenir tranquil, i Tiberi va restaurar molts monuments. En temps de Dioclecià els blèmies i altres tribus de Núbia van envair la regió.
Amb l'emperador romà d'OrientJustinià I, estava dividida en Tebaida Superior (de Tinis o Abidos cap al sud) i Tebaida Inferior (la resta de la província). Les capitals es creu que eren Abidos i Tebes.[1][2]
En època cristiana van sorgir al desert els primers eremites, com Antoni Abat (271) i monestirs com el que va erigir Pacomi de Tabenna. Aquest monestir es va convertir gairebé en el centre d'un orde religiós amb seu a Tabenna. Pacomi va morir l'any 346 i el va succeir Orasi, i després Teodor, que van mantenir el nivell monàstic. La seva germana va fundar un orde femení. Begol va fundar a Atripis un orde encara més extrem, en què els monjos es preparaven per viure com a eremites, però el seu successor Eshouldi va morir el 452 i l'orde es va dissoldre. Tot i així els ordes monàstics no van desaparèixer fins al 638, amb l'arribada dels musulmans. Llocs de recolliment com Nitria, Tabenna o Atripis desapareixerien en poc temps. La província de la Tebaida va deixar de ser una entitat administrativa per ser un nom regional que va substituir al nom "Alt Egipte".[3]
