Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Teia (protoplaneta)

Infotaula objecte astronòmicTeia 
Tipusobjecte astronòmic hipotètic i protoplaneta Modifica el valor a Wikidata
EpònimTia Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a1 ua Modifica el valor a Wikidata
Període orbital Pvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre6.000 km Modifica el valor a Wikidata
Massa600.000.000.000.000.000.000.000 kg[1] Modifica el valor a Wikidata
Representació de l'impacte de dos planetesimals

Teia (també conegut com a Orfeu) fou un planeta hipotètic del sistema solar primerenc, que -segons la hipòtesi del gran impacte- va col·lidir amb la proto-Terra fa aproximadament 4.500 milions d'anys.[2] Els models de l'impacte indiquen que les restes de la col·lisió es van reunir al voltant de la Terra donant lloc a l'actual Lluna. Segons aquesta hipòtesi, Teia era un asteroide troià terrestre de la mida de Mart i d'una massa d'uns 6-6.5*1023 Kg.[3]

El nom Teia deriva de la mitologia grega: Teia (o Tia) era una titànide que va donar a llum Selene, deessa de la lluna i germana d'Hèlios (el Sol) i d'Eos (l'aurora).[4]

Hipòtesi

La principal raó de la majoria dels científics i especialistes per a adoptar aquesta teoria és que, comparativament amb les llunes dels diferents planetes del sistema solar, la nostra és molt més gran que la mitjana i la seva distància de la Terra és menor que l'existent entre els altres planetes i les seves llunes. Això podria indicar que el sistema Terra-Lluna no es va formar per la intercepció d'un cos celeste per la força gravitatòria de la Terra, com sí que és el cas de la majoria de llunes petites d'altres planetes.

Òrbita i origen

Animació que mostra com l'òrbita de Teia va deixar de ser estable per acabar impactant amb la Terra

Es creu que Teia va orbitar als punts de Lagrange L₄ o L₅ del sistema Terra-Sol, on tendiria a romandre. Segons aquesta hipòtesi, hauria crescut potencialment fins a una mida comparable a la de Mart al moment de la col·lisió.[cal citació] Les pertorbacions gravitacionals de Venus podrien haver estat les responsables d'acabar provocant que Teia abandonés el punt de Lagrange on romania de forma estacionària, per entrar en un curs de col·lisió amb la Terra primerenca.[5]

Nomenclatura

Realment no es pot qualificar Teia com a planeta seguint la definició formal d'aquest terme: un planeta ha de ser l'objecte gravitacionalment dominant de la seva òrbita. Teia no ho hauria fet, ja que la proto-Terra se situava en una òrbita propera. Tanmateix, el sistema Terra-Teia podria ser considerat com un inicial sistema de planetes coorbitals,[6] i en aquest cas el terme planeta podria ser utilitzat per als dos cossos en absència de precisió per aquest cas específic (o considerant com precisa, però tallant absurdament la definició actual); en el «pitjor» dels casos, Teia seria avui considerat com un «planeta nan».

Referències

  1. Robin Canup «Origin of the Moon in a giant impact near the end of the Earth's formation» (en anglès). Nature, 6848, 16-08-2001, pàg. 708-712. DOI: 10.1038/35089010.
  2. Wolpert, Stuart. «UCLA Study Shows the Moon is Older Than Previously Thought» (en anglès). Sci Tech Daily, 12-01-2017. [Consulta: 10 maig 2020].
  3. Canup, Robin M.; Asphaug, Erik «Origin of the Moon in a giant impact near the end of the Earth's formation» (en anglès). Nature, 412, 6848, 8-2001, pàg. 708–712. Arxivat de l'original el 2020-10-28. DOI: 10.1038/35089010. ISSN: 1476-4687 [Consulta: 10 maig 2020]. Arxivat 2020-10-28 a Wayback Machine.
  4. Halliday, Alex N. «Terrestrial accretion rates and the origin of the Moon». Earth and Planetary Science Letters, 176, 1, 28-02-2000, pàg. 17–30. Bibcode: 2000E&PSL.176...17H. DOI: 10.1016/S0012-821X(99)00317-9.
  5. «STEREO Hunts for Remains of an Ancient Planet near Earth - NASA Science» (en anglès), 13-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 10 maig 2020].
  6. Marcus Chown. «Two planets found sharing one orbit» (en anglès). NewScientist, 06-03-2011. [Consulta: 6 octubre 2012].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya