Teoria 90-9-1

La Teoria 90-9-1 és una teoria formulada el 2006 per Jakob Nielsen. També rep el nom de Desigualtat Participativa.^[1] Estipula que tot lloc que requereix la col·laboració d'una comunitat per al seu funcionament, pateix una desigualtat en aquesta participació, la qual es representa per, aproximadament, les següents proporcions:

• El 90% dels usuaris són “espectadors”. Es dediquen a observar, però mai aporten contingut.
• El 9% dels usuaris contribueix ocasionalment i de manera puntual. Aproximadament el 10% de les participacions són aportades per aquest segment dels usuaris.
• L'1% dels usuaris s'atribueix més del 90 % de les participacions i d'altres activitats del sistema. Aquest 1% rep el nom de “superusuaris” (Heavy Contributors), ja que la seva activitat supera àmpliament la de la resta d'integrants de la comunitat.

Aquesta teoria va ser posada a prova per Tancer el 2008 mesurant la participació en plataformes com Viquipèdia, YouTube o Flickr, i els resultats dels seus experiments van ser positius.^[2] Encara que el 2010 un estudi de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM) dut a terme a Som de Periodisme, una xarxa social especialitzada en estudiants de periodisme, va concloure que aquests percentatges variaven en petites comunitats i plataformes especialitzades, distribuint així la participació dels usuaris:

• L'1% dels usuaris va generar aproximadament el 50% dels continguts.
• El 9% va generar aproximadament un 45% de les contribucions a la xarxa. 
• I el 90% restant d'usuaris només van suposar per a la xarxa un 5%.

Observem per tant que l'estudi de la UCAM va concloure que el 10% dels usuaris són responsables de generar el 95% del contingut.

Una altra variant en la cibercultura és la regla de l'1%, una regla empírica pertanyent a la participació d'una comunitat a internet. La regla especifica que només l'1% dels usuaris d'un lloc d'Internet crea de forma activa nou contingut, mentre que el 99% dels participants només són espectadors o lurkers.^[3]