Teories de l'èter
En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'[1]), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries. Les diverses teories de l'èter comprenen les diferents concepcions del medi i substància. Aquest èter concebut a l'edat moderna té poc en comú amb l'èter dels elements clàssics, del qual el nom fou manllevat. Des del desenvolupament de la relativitat especial, les teories que fan ús de l'èter substancial ja no s'utilitzen en la física moderna, que el reemplaçen per models més abstractes.[3]
Referències
Bibliografia
- Whittaker, Edmund Taylor. A History of the theories of aether and electricity. 1. Longman, Green and Co., 1910.
- Schaffner, Kenneth F.. Nineteenth-century aether theories. Pergamon Press, 1972. ISBN 0-08-015674-6.
- Darrigol, Olivier. Electrodynamics from Ampére to Einstein. Clarendon Press, 2000. ISBN 0-19-850594-9.
- Maxwell, James Clerk «Ether». Encyclopædia Britannica Ninth Edition, 8, 1878, p. 568–572.
- Harman, P.H.. Energy, Force and Matter: The Conceptual Development of Nineteenth Century Physics. Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-28812-6.
- Decaen, Christopher A. «Aristotle's Aether and Contemporary Science». The Thomist, 68, 2004, p. 375–429 [Consulta: 5 març 2011].
- Joseph Larmor, "Ether", Encyclopædia Britannica, Eleventh Edition (1911).
- Oliver Lodge, "Ether", Encyclopædia Britannica, Thirteenth Edition (1926).
- "A Ridiculously Brief History of Electricity and Magnetism Arxivat 2005-12-27 a Wayback Machine.; Mostly from E. T. Whittaker’s A History of the Theories of Aether and Electricity". (PDF format)
- Epple, M. (1998) "Topology, Matter, and Space, I: Topological Notions in 19th-Century Natural Philosophy", Archive for History of Exact Sciences 52: 297–392.
Vegeu també
|
|