Teories de l'èter

En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'^[1]), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries. Les diverses teories de l'èter comprenen les diferents concepcions del medi i substància. Aquest èter concebut a l'edat moderna té poc en comú amb l'èter dels elements clàssics, del qual el nom fou manllevat.^[2] Des del desenvolupament de la relativitat especial, les teories que fan ús de l'èter substancial ja no s'utilitzen en la física moderna, que el reemplaçen per models més abstractes.^[3]

• Whittaker, Edmund Taylor. A History of the theories of aether and electricity. 1. Longman, Green and Co., 1910. 
• Schaffner, Kenneth F.. Nineteenth-century aether theories. Pergamon Press, 1972. ISBN 0-08-015674-6. 
• Darrigol, Olivier. Electrodynamics from Ampére to Einstein. Clarendon Press, 2000. ISBN 0-19-850594-9. 
• Maxwell, James Clerk «Ether». Encyclopædia Britannica Ninth Edition, 8, 1878, p. 568–572.
• Harman, P.H.. Energy, Force and Matter: The Conceptual Development of Nineteenth Century Physics. Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-28812-6. 
• Decaen, Christopher A. «Aristotle's Aether and Contemporary Science». The Thomist, 68, 2004, p. 375–429 [Consulta: 5 març 2011].
• Joseph Larmor, "Ether", Encyclopædia Britannica, Eleventh Edition (1911).
• Oliver Lodge, "Ether", Encyclopædia Britannica, Thirteenth Edition (1926).
• "A Ridiculously Brief History of Electricity and Magnetism Arxivat 2005-12-27 a Wayback Machine.; Mostly from E. T. Whittaker’s A History of the Theories of Aether and Electricity". (PDF format)
• Epple, M. (1998) "Topology, Matter, and Space, I: Topological Notions in 19th-Century Natural Philosophy", Archive for History of Exact Sciences 52: 297–392.

• Èter (element)
• Apeiron