Terma (tibetà གཏེར་མ་, Wade-Giles gter ma, 'tresor amagat')[1] és un concepte del budisme tibetà i del budisme bön, que fa referència a certes ensenyances esotèriques clau que haurien estat amagades al segle viii per diversos savis, com ara Padmasambhava, per a ser redescobertes i divulgades únicament en un futur propici per part de certs adeptes, anomenats tertöns.
El Bardo Thodol o Llibre tibetà dels morts, és un terma del tipus mental. La tradició dels terma és particularment important dins de les escoles Nyingma.
Referències
- ↑ «Tibetan-English-Dictionary of Buddhist Teaching & Practice». Diamond Way Buddhism Worldwide. Rangjung Yeshe Translations & Publications, 1996. Arxivat de l'original el 2010-03-28. [Consulta: 5 febrer 2011]. «gter ma: Terma. 'Tresor.' 1) La transmissió a través dels tresors ocults i amagats, principalment pel Guru Rinpoche i Yeshe Tsogyal, que seran descoberts en el moment adequat per un tertön, un 'descobridor de tresors', en benefici dels futurs deixebles.
És una de les dues tradicions principals de l'Escola Nyingma, (l'altra és Kama. Aquesta tradició es diu que continuarà fins i tot molt després que el Vinaya del Buda haja desaparegut. 2) Tresors ocults de molts tipus diferents, incloent-hi textos, objectes rituals, relíquies i objectes naturals.»
