Una teuleria és un centre terrisser propi de l'arquitectura rural que rep el nom del principal element que elaborava, les teules.[1] La construcció servia per coure, en forns de tipus bòbila, els materials de fang necessaris per la construcció, bàsicament teules i rajoles. Els edificis s'ubicaven partint de la necessitat de llenya, fang, aigua i foc.[2] Les teuleries estaven compostes per una era per batre la terra, basses de decantació, dipòsits d'aigua, espais coberts per assecar l’obra i el forn. Hi ha diversos topònims d'indrets i de masies que conserven aquest nom.
Referències
.jpg)