 Thaumasita |
|---|
![]()
Thaumasita extreta de la mina N'Chwaning II, situada a Kuruman (Sud-àfrica)  |
| Fórmula química | Ca₃(SO₄)[Si(OH)₆](CO₃)·12H₂O |
|---|
| Epònim | sorpresa |
|---|
| Localitat tipus | mines de Bjelke, Åreskutan, Åre, comtat de Jämtland, Suècia |
|---|
|
| Categoria | sulfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.06a |
|---|
| Dana | 32.4.4.4 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 11,030(7) Å; c = 10,396(6) Å; |
|---|
| Grup espacial | p6₃ |
|---|
| Color | incolor, blanc |
|---|
| Exfoliació | pobre/indistingible - prismàtica |
|---|
| Fractura | subconcoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa | 3,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, sedosa, mat |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Densitat | 1,877 g/cm³⁺ (mesurada); 1,90 g/cm³⁺ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,507 nε = 1,468 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,039 |
|---|
| Pleocroisme | no visible |
|---|
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Tma |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La thaumasita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'ettringita. Rep el nom del grec thaumasio, que vol dir sorprenent, en al·lusió a la seva inusual composició amb anions carbonat, sulfat i hexahidroxisilicat.[1]
Característiques
La thaumasita és un sulfat de fórmula química Ca₃(SO₄)[Si(OH)₆](CO₃)·12H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.[2] És l'anàleg de silici de la carraraïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany al "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.[3]
Va ser descoberta a les mines de Bjelke, també conegudes en singular (mina de Bjelke) i que no s'ha de confondre amb la mina Bjelke de Nordmark,[4]
unes mines sitiades a la muntanya Åreskutan, a la localitat d'Åre (comtat de Jämtland, Suècia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la carretera C-25 al seu pas per Rajadell (Bages).[5]
Referències
