Els tites[1] (titii en llatí) van ser un poble indígena celtiber, que sempre apareix subordinat als bel·les.[2] Pertanyents al grup dels citeriors, sempre entroncats directament amb els bel·les, dels quals potser fossin clients, i supeditats sempre als poderosos arèvacs. La seva situació, molt imprecisa i difícil, ha d'estar a la vall mitjana del Xaló cap a Alhama i potser arribant fins a Parameras de Molina, juntament amb els bel·les. Possiblement el límit superior dels tites fossin els propis arèvacs i l'inferior o sud els bel·les, mentre que a l'est limitarien amb els lusons a la zona de Bílbilis. Aquest petit poble que apareix citat a les fonts clàssiques contribueix a les guerres de resistència contra Roma, cosa que els obliga a signar, el 176 aC, el tractat de Grac i posteriorment a entrar en guerra amb Roma al costat dels bel·les i els arèvacs quan s'enfrontin obertament a aquella a la segona guerra celtibèrica, que acabarà desastrosament per als indígenes amb la caiguda de Numància el 133 aC.
Orígens
Els Titii eren d'origen celta, els avantpassats dels quals probablement van emigrar a la península Ibèrica al voltant del segle iv aC i part dels celtibers.[3] Hi ha una quantitat aclaparadora d'evidències que els avantpassats dels grups celtibers es van instal·lar a la zona de Meseta de la península Ibèrica des d'almenys l'any 1000 aC i probablement molt abans.[4]
Cultura
A causa de la manca de prospeccions arqueològiques extenses, no es van trobar mai a la zona cap assentament de l'Edat del Ferro relacionat amb aquest poble. No obstant això, l'anàlisi de les troballes numismàtiques de la zona de Jalón-Tajuña (antic Tagonius) ha portat alguns arqueòlegs a relacionar les ceques de tres pobles celtibèrics desconeguts -Aratis/Aratikos, Titum i Titiakos- amb els Titii, assenyalant Titum com la seva presumpta capital.[5]
La localitat d'Aratis/Aratikos va ser identificada l'any 2014 amb el jaciment de l'edat del ferro de Castejón I – El Romeral a Aranda de Moncayo a la província de Saragossa.
Vegeu també
Bibliografia
- APIANO; SANCHO ROYO, Antonio (trad.). Sobre Iberia - Sobre África. Barcelona: Ed. Planeta De Agostini, 1998. ISBN 8439549504.
- BURILLO MOZOTA, F., «Sobre el territori dels Lusones, Belos i Titos en el segle II A. de C.», en Estudis en homenatge al Dr. Antonio Beltrán Martínez. Universitat de Saragossa, facultat de Filosofia i Lletres. Saragossa, 1986. pàg. 529-549.
- CORRAL LAFUENTE, José Luis, «L'origen de les Comunitats medievals aragoneses»
- LORRIO ALVARADO, Alberto J.. Los Celtíberos. Alicante: Universidad de Alicante, servicio de publicaciones, 1997. ISBN 8479083352. [Enllaç no actiu]
Referències
- ↑ «Celtiber». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 setembre 2024].
- ↑ «Titos» (en castellà). [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ Pliny the Elder, Naturalis Historia, III, 29.
- ↑ Strabo, Geographikon, III, 4, 12.
- ↑ Cremin, Aedeen. The Celts in Europe. Sydney, Australia: Sydney Series in Celtic Studies 2, Centre for Celtic Studies, University of Sydney, 1992, p. 60. ISBN 0-86758-624-9.
