Tony MacAlpine (nascut el 29 d'agost de 1960) és un músic nord-americà i compositor. En una carrera de tres dècades i tretze àlbums d'estudi, és més conegut com a guitarrista solista de rock instrumental, tot i que ha treballat amb molts grups i músics diferents.
Biografia
Començà als 5 anys tocant el piano, i la guitarra als dotze. En Tony va estudiar violí i piano clàssic a Conservatori de Música Springfield de Massachusetts, així com altres programes de música a la Universitat de Hartford (Connecticut).[1][2][3][4] Una de les seves influències musicals és en Frédéric Chopin, a qui ret homenatge en les seves interpretacions dels darrers études, presents a la dels seus àlbums d'estudi.
Amb els seus primers àlbuns d'estudi (Edge of Insanity -1986- i Maximum Security -1987-), va col·laborar amb altres músics com els seus amics en Vinnie Moore (Mind's Eye -1986-) i en Joey Tafolla (Out of the Sun -1987-). Després del seu debut, va entrar al super-grup de heavy metal M.A.R.S. (acrònim dels integrants, MacAlpine/Aldridge/Rock/Sarzo), amb els qui va fer el disc Project: Driver (1986).
Com a part del grup 'MacAlpine', va treure el disc Eyes of the World l'any 1990 com a intent de comercialitzar el rock dur d'altres temps.[5] Poc després va tornar a la seva feina instrumental amb el disc Freedom to Fly (1992). Altres discs instrumentals de la dècada dels 90 (publicats amb Shrapnel Records) foren: Madness (1993), Premonition (1994), Evolution (1995) i Violent Machine (1996). Per al seu darrer disc de la dècada Master of Paradise -1999-), en MacAlpine va posar-hi també la veu.[4] Després del disc Chromaticity (Agost 2001), va deixar de banda enregistrar en solitari i va estar treballant amb molts grups i músics, com ara els supergrups CAB i Ring of Fire. Una dècada més tard (Juny 2011), va publicar el seu onzè disc d'estudi (autoanomenat Tony MacAlpine) a través de la discogràfica Favored Nations de n'Steve Vai.
Al principi dels anys 2000, en MacAlpine va estar tocant guitarra i teclats amb el grup del tour de n'Steve Vai (The Breed). Durant aquell temps, també fou el guitarrista del supergrup de metall progressiuPlanet X (amb el teclista en Derek Sherinian i el baterista en Virgil Donati). Va tocar amb ells als tres discs que van editar (Universe -2000-), Live from Oz -2002)- i MoonBabies -2002-), i va tornar amb el grup l'any 2009 per fer una gira i, possiblement, enregistrar un disc.[6]
Les seves col·laboracions més recents han estat amb Seven the Hardway (un grup de metall progressiu amb qui va treure el disc auto-titulat l'any 2010), i una participació amb el setè disc d'estudi d'en Sherinian (Oceana -2011-).[7] A mitjans de 2012, en MacAlpine va anar de gira per Europa Àsia amb el grup PSMS (Portnoy/Sheehan/MacAlpine/Sherinian), un supergrup instrumental,[1][8][9] editant el DVD en directe anomenat Inspiracions instrumentals (Octubre de 2012).[10] A més, en una entrevista (Octubre de 2012), va declarar que treballava en un nou material d'estudi (un d'ells seria un enregistrament estrictament clàssic només amb piano), així com un nou disc amb els Ring of Fire. Battle of Leningrad (el quart disc d'estudi dels Ring of Fire) sortí a la venda el 28 de Gener de 2014.[11]
El seu dotzè disc d'estudi, Concrete Gardens, va sortir al mercat el 21 d'abril de 2015.[12]
Estil i influències
En MacAlpine té molta influència del metall neoclàssic, amb tècniques molt avançades com ara el 'sweep tapping', una variació del 'sweep picking'.[13] Ha incorporat elements de clàssica, jazz, fusió, rock dur i heavy metall tant a la guitarra com al teclat; i ha estat catalogat com a virtuós per en Jason Ankeny d'AllMusic.[14]
MacAlpine he estat un intèrpret prominent de guitarres de set cordes després d'unir-se al grup Planet X, i encara toca amb elles i amb guitarres de vuit cordes.[4][15] Després de tocar guitarres Carvin durant molts anys, l'any 2010 va canviar cap a Ibanez. Des de llavors ha estat tocant amb guitarres RG Prestige de vuit cordes personalitzades, amb pues EMG, i amb els seus models de sis i set cordes fa ús de DiMarzio. Amplificadors Hughes & Kettner TriAmp per a feines d'estudi i Coreblade pels directes (amb pedal de volum i wah Ernie Ball).[6][7] Un esquema detallat del seu equip de 2011 es pot consultar a Guitar Geek.[16]
Vida personal
En MacAlpine viu a Pasadena, Califòrnia.[3] El 25 d'agost de 2015 va publicar al seu Facebook que podria haver desenvolupat càncer de còlon, cosa que el va fer cancel·lar algunes dates de la seva gira per promoure el disc Concrete Gadens.[17] Un any després va publicar al seu lloc web personals que s'havia recuperat de la dolència."[18]
Discografia
Discs d'estudi en solitari
1986: Edge of Insanity
1987: Maximum Security
1992: Freedom to Fly
1993: Madness
1994: Premonition
1995: Evolution
1996: Violent Machine
1999: Master of Paradise
2001: Chromaticity
2011: Tony MacAlpine
2015: Concrete Gardens
2017: Death of Roses
Discs de directes en solitari
1997: Live Insanity
Àlbums recopilatoris
2006: Collection: The Shrapnel Years
MacAlpine
1990: Eyes of the World
Vinnie Moore
1986: Mind's Eye
1999: The Maze
2006: Collection: The Shrapnel Years (compilació)
MacAlpine
1990: Eyes of the World
Planet X
2000: Universe
2002: Live from Oz (live)
2002: MoonBabies
CAB
2000: CAB
2001: CAB 2
2002: CAB Live at The Baked Potato
2003: CAB 4
2008: Theatre de Marionnettes
2010: Live on Sunset
2001: CAB Live at the Baked Potato: First and Second Set (DVD)
