Mapa que mostra el resultat del Tractat d'Adams-Onís.
El Tractat d'Adams-Onís o Tractat transcontinental de 1819-1821 (antigament titulat Tractat d'amistat, arranjament de diferències i límits entre Sa Majestat Catòlica i els Estats Units d'Amèrica i algunes vegades anomenat "Florida Purchase Treaty" o "Tractat de la Florida de 1819-1821") va ser el resultat de la negociació entre Espanya i Estats Units per a fixar la frontera entre la nació nord-americana i el llavors virregnat de Nova Espanya.[1]
Florida espanyola en 1810, segons els historiògrafs nord-americans-el límit reivindicat per Espanya en la Florida Occidental arribava pel nord fins al paral·lel 32 ° N, és a dir gran part dels actuals estats de Mississippi i Alabama
La frontera es va fixar més enllà del riu Sabina i Arkansas fins al paral·lel 42 °, com a conseqüència immediata Espanya va perdre les seves possessions més enllà d'aquesta latitud com ho va ser el territori d'Oregon, també va perdre definitivament les Florides, la Louisiana espanyola i la possibilitat de navegar pel riu Mississipi. La Corona Espanyola va quedar com a única sobirana de Texas, territori que els Estats Units reclamava com a part de la Louisiana i, per tant, suposadament comprada als francesos el 1803.
El tractat va ser beneficiós per a les dues parts. En el cas d'Espanya, rebia la sobirania de Texas a canvi d'una sobirania, que de facto no tenia, a Florida. A més, el Territori d'Oregon eren molt remots i sense cap valor comercial. Estats Units va guanyar el seu transcontinental, Florida i el territori sense fronteres definides d'Oregon, el qual seria un tema de discussió entre Gran Bretanya (en el territori del Canadà) i els Estats Units.
El tractat va ser ratificat el 1832 per Mèxic i els Estats Units. Així la frontera quedaria fixada d'aquesta manera fins que el 1848 quan després de la guerra d'Intervenció Nord-americana Mèxic perdria definitivament aquests estats pels tractats derivats d'aquesta invasió. Per resultat la frontera Mèxic - Estats Units quedaria fixada pel curs del Riu Bravo, també anomenat Riu Gran del Nord.
Onís, Luis, "Negociació amb els Estats Units d'Amèrica" a Memòria sobre les negociacions entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, pról. de Jack D.L. Holmes, Madrid, José Porrúa, 1969.
