Amb aquest tractat Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Lleó acordaren repartir-se el regne de Pamplona aprofitant la mort de Garcia Ramires «dux de Pamplona» i el dèbil govern del seu fill Sanç Garcés. A més, es fixaren els límits que correspondrien a cada regne de les terres conquerides als musulmans: Aragó es quedaria les taifes de València, Dènia i Múrcia, és a dir, a més de la conquesta de les places i termes situats al sud del riu Xúquer, el dret a annexionar-se el regne de Múrcia, excepte els castells de Llorca i Vera. La resta seria per Castella.[1]
