El seu nom ve d'una paraula del nòrdic antic que significava persona dotada de poders màgics o foscs.[2] Els trols tenen un aspecte antropomorf però són peluts, lleigs i bruts, tot i que les versions per a nens a vegades els han convertit en una espècie simpàtica.[3] Als contes de fades escandinaus els trols acostumaven a venir de nit del bosc on viuen per raptar els fills petits. Eren éssers plens de pèl que estimaven la foscor de la nit i l'or, com moltes altres criatures del subsol. Els missionerscristians van combatre durant segles els trols i tota la mitologia precristiana, en pretendre que estaven aliats del dimoni.
Van inspirar moltes bandes de heavy metal i estils similars s'identifiquen amb figures de trols i expressen el seu refús de la mitologia cristiana.
↑Sveinsson, Einar Ólafur. The folk-stories of Iceland (en anglès traduït de l'islandès). 2003, 1940.
↑Vegeu per exemple: Jansson, Tove; Salvany, Meritxell (traductora). El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My, 2014, p. 26 (Mumim). ISBN 978-84-942766-4-4.