Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

V373 Scuti

Infotaula objecte astronòmicV373 Scuti
Tipusestrella variable cataclísmica Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscut Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)20,3146 (banda G)[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 55m 26.6068s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-8° 16' 53.7004''[1] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
V373 Sct (Catàleg General d'Estrelles Variables)
Gaia DR2 4204056517854548096 (Gaia Data Release 2)
AAVSO 1850-07 (AAVSO) Modifica el valor a Wikidata

V373 Scuti va ser nova que va aparèixer dins 1975 a la constel·lació meridional de l'Escut.[2] Va ser anunciada el 15 de juny de 1975 per Paul Wild a l'Observatori de Berna-Zimmerwald, Suïssa.[3] En aquell moment la magnitud era aproximadament 7.9.[4] La magnitud de màxima de 7.1 es va produir un mes abans de l'11 de maig.[5]

La corba de llum d'aquesta nova minvar d'acord amb la llei de potència típica després del pic, però va mostrar un comportament variable significatiu.[6] Després d’uns 40-50 dies, van començar a aparèixer les línies d’emissió a l'espectre, cosa que va permetre mesurar la velocitat mitjana d’expansió de 955 ± 130 km/s. El gran parpelleig d’amplitud i altres indicadors suggereixen una influència magnètica, cosa que el converteix en un sistema candidat a polar intermedi. Una modulació de la lluminositat de 258,3 segons és molt probable que siga a causa de la rotació de la nana blanca.[7] El sistema té un període orbital de 3,69 ± 0,07 h,[2] i la corba de llum suggereix una elevada inclinació orbital.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Tappert, C.; Schmidtobreick, L.; Vogt, N.; Ederoclite, A. «Life after eruption - III. Orbital periods of the old novae V365 Car, AR Cir, V972 Oph, HS Pup, V909 Sgr, V373 Sct and CN Vel». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 436, 3, 12-2013, p. 2412–2425. DOI: 10.1093/mnras/stt1747.
  3. ↑ Wild, P. «Probable Nova in Scutum». IAU Circular, 2791, 6-1975, p. 1.
  4. ↑ Rosino, L. «Spectral evolution of Nova V400 Per (1974) and Nova V373 Sct (1975)». Astrophysics and Space Science, 55, 2, 5-1978, p. 383–394. DOI: 10.1007/BF00642265.
  5. ↑ Duerbeck, Hilmar W. «A Reference Catalogue and Atlas of Galactic Novae». Space Science Reviews, 45, 1-2, 3-1987, p. 1–14. DOI: 10.1007/BF00187826.
  6. ↑ Strope, Richard J.; Schaefer, Bradley E.; Henden, Arne A. «Catalog of 93 Nova Light Curves: Classification and Properties». The Astronomical Journal, 140, 1, 7-2010, p. 34–62. DOI: 10.1088/0004-6256/140/1/34.
  7. ↑ 7,0 7,1 Woudt, Patrick A.; Warner, Brian «High-speed photometry of faint cataclysmic variables - III. V842 Cen, BY Cir, DD Cir, TV Crv, V655 CrA, CP Cru, V794 Oph, V992 Sco, EU Sct and V373 Sct». Monthly Notice of the Royal Astronomical Society, 340, 3, 4-2003, p. 1011–1019. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2003.06367.x.
Kembali kehalaman sebelumnya