La vall d'Aspa , (en bearnès Vath d'Aspa i en francès Vallée d'Aspe ) és una vall dels Pirineus situada al departament dels Pirineus Atlàntics i la regió d'Aquitània . Només té uns 2.500 habitants.
El nom d'Aspa se cita al segle xi . Segons el lingüista Miquèu Grosclaude es podria tractar d'una arrel lingüística aquitana *as , que significaria « roca », amb el sufix afegit *pe . No es tracta d'un hidrònim perquè altres llocs porten un nom semblant: Aspet , Aspin , Azpa (Navarra ).
Geografia
La vall d'Aspa a Lescun La vall d'Aspa a l'hivern vista des del cim de Candanchú És una de les tres valls pirinenques de l'Alt Bearn , juntament amb les valls d'Aussau (a l'est) i la de Varetons (a l'oest). La vall d'Aspa està banyada pel curs de la gave d'Aspa que va des del coll de Somport , que marca la frontera amb la Vall de l'Aragó a Espanya , fins a Auloron e Santa Maria , on vessa les seves aigües a la gave d'Aussau .
A la vall hi ha tretze municipis, o comunes. De nord a sud són les següents: Escot , Ardiòs e Ishèra , Sarrança , Bedós , Òussa , Aidius , Acós , Les e Atàs , Lascun , Cèta e Eigun , Eth Saut , Bòrça i Urdòs .
Fauna i flora
L'alta vall d'Aspa forma part del Parc Nacional dels Pirineus .
Aquesta vall és refugi de l'os bru dels Pirineus.
La llengua pròpia de la vall és l'occità gascó .
Va ser un lloc de pas del camí de Santiago.
El tractat de la Vesiau situà les termes entre l'Alt Aspa i l'Alt Aragó .
Al segle xix hi havia activitat metal·lúrgica per la forja construïda a Urdòs per Frédéric d'Abel .
La vall d'Aspa ha patit les conseqüències de l'èxode rural.
Els lligams amb la vall de Canfranc són actius encara, per exemple en les oficines de turisme que són comunes.
Turisme
Bibliografia
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
