Veljo Tormis (Kuusalu, nord d'Estònia, 7 d'agost de 1930 - 21 de gener de 2017)[1] fou un compositor estonià, un dels més reconeguts del segle xx. És conegut internacionalment per la seva àmplia obra que consta de més de 500 composicions per a cor, la majoria a cappella. La majoria de les seves composicions es basen en la música tradicional estoniana.
Vida
El pare de Veljo Tormis era sagristà, organista i director del cor a l'església de Vigala i reconegué l'interès i els dots musicals del seu fill. De 1942 a 1944 feu estudis d'orgue al conservatori de Tallinn amb August Topman, estudis que foren interromputs per la guerra i la malaltia. Estudià també direcció coral i els anys 1950-1951 va estudiar composició amb Villem Kapp. Completà la seva formació al conservatori de Moscú fins a l'any 1956 amb les classes de composició de Vissarion Xebalín.
De 1955 a 1960 Tormis fou professor a l'escola de música de Tallinn; entre els seus alumnes hi hagué Arvo Pärt i Kuldar Sink. De 1956 a 1969 fou assessor de la unió de compositors de la República Socialista Soviètica d'Estònia, però a partir de 1969 es dedicà només a la composició. Veljo Tormis estava casat amb l'estudiosa del teatre Lea Tormis (1932) i el seu fill és el fotògraf Tõnu Tormis (1954).
Obra
Des de la seva joventut fins a la seva jubilació com a compositor el 2000, Tormis va compondre més de 500 cançons per cor, així com altres composicions vocals i instrumentals, 35 bandes sonores de pel·lícules i una òpera. Malgrat la censura de les seves obres més compromeses en els anys setanta i vuitanta, fou un compositor molt reconegut i les seves obres es programaven en tota la Unió Soviètica i països de l'est. Des de la caiguda de la Unió Soviètica s'ha difós la seva obra per tot el món i diverses formacions corals com els King's Singers o l'Hilliard Ensemble li van encarregar obres.
Segons deia ell mateix, l'ha influït la música de Bartók i Kodály, que conegué durant una visita a Hongria el 1962; el cicle Sügismaastikud (Paisatges de tardor 1964) és resultat d'aquesta influència.
Les cançons tradicionals estonianes (regilaulud) però també el Kalevala finès o la música lituana han estat la base per a la seva obra. Tormis donava molta importància al text, que creia que havia de ser comprès per cantaires i auditori; per això encoratjà la traducció de les seves obres a altres llengües.
Moltes de les obres de Tormis han estat gravades pel cor de la Filharmònica Estoniana dirigit per Tõnu Kaljuste.
Composicions (selecció)
Kihnu pulmalaulud ("Cançons de bodes de l'illa de Kihnu"), 1959[2]
Sügismaastikud ("Paisatges de tardor"), 1964
Eesti kalendrilaulud ("Cançons estonianes del calendari"), 1966–67
Maarjamaa ballaad ("Balada del país de Maria"), 1967
Raua needmine ("Maledicció sobre el ferro"), 1972
Pikse litaania ("Lletania al tro"), 1974
Unustatud rahvad ("Pobles oblidats"), 1970–89
Eesti ballaadid ("Balades estonianes"; cantata-ballet), 1980
Laulusild ("El pont de la cançó"), 1981
Varjele, Jumalan soasta ("Senyor, protegiu-nos de la guerra"), 1984
Piispa ja pakana ("El bisbe i el pagà"), 1992
Incantatio maris aestuosi ("Encantament per a una mar tempestuosa"), 1996
Òpera
Luigelend ("El vol del cigne", òpera), 1965
Reconeixements
Tormis va rebre diversos premis de la Unió Soviètica i de la República Socialista Soviètica d'Estònia. El 1989 li va ser concedit un doctorat honoris causa per l'Acadèmia de Música d'Estònia. També va rebre el premi a la Cultura de la República d'Estònia (1995) i el reconeixement a tota la seva trajectòria de la Fundació per a la cultura popular d'Estònia (Eesti rahvuskultuuri fond). El 2010 rebé l'ordre del blasó nacional estonià (Riigivapi teenetemärk).
