Visconti

Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronològic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle xiii originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i més coneguda, els governants del Ducat de Milà entre 1277 i 1447.

Qualsevol vincle entre les dues famílies de Pisa/Gallura i Milà encara no s'ha demostrat.

Els Visconti de Gallura

La primera notícia d'un membre de la família Visconti a la ciutat de Pisa fou Albert, el qual fou nomenat "patrici" de la ciutat. El fill d'aquest, Eldizio, tingué el títol de patrici i cònsol entre 1184 a 1185. Ara bé, els descendents d'aquest, Lambert i Ubald I, foren els que aconseguiren col·locar la família en un lloc preeminent a la República de Pisa, aconseguint el títol de podestà.

En 1212 es completa una anarquia a Pisa entre diverses faccions, algunes a favor i altres en contra dels Visconti. A mitjans de gener de 1213, Guillem Salusi IV de Càller va encapçalar una coalició contra els Visconti, aconseguint la victòria en la batalla de Massa sobre les forces combinades de Lucca i Ubald I Visconti. Després d'aquesta batalla Pisa dividí el govern en una tetrarquia, una de les quals, el Jutjat de Gallura, recaigué en un membre dels Visconti.

A Sardenya Eldizio es casà amb una filla de Pere de Càller-Torres, que es va convertir en la mare de Lambert i Ubald. El 1207 Lambert es casà amb Elena de Lacon, hereva de Barisó I de Lacon, assegurant-se així el control sobre el cantó nord-est de l'illa, amb capital a Civita. El 1215, ell i Ubald van establir la seva hegemonia sobre el Jutjat de Càller, situat al sud de l'illa, i gràcies a diverses aliances matrimonis aconseguí el poder també al Jutjat de Torres.

Governants de Gallura

1207-1209/1210-1225: Lambert Visconti
1225-1238: Ubald I Visconti
1238-1275: Joan I Visconti
1275-1298: Huguet Visconti
1298-1339: Joana Visconti (clamant)

Els Visconti de Milà

Els historiadors situen els orígens dels Visconti de Milà en una família de capitans, als quals l'arquebisbe de Milà Landulf de Milà els concedí diverses explotacions agràries vers el 990. El fundador, però, de la Dinastia Visconti establerta a Milà fou Otó Visconti, el qual va aconseguir arrabassar el control de la ciutat als Della Torre l'any 1277.

El Visconti va governar Milà fins a començaments dels anys del Renaixement, primer com a titulars del Senyoriu de Milà i, a partir de 1395, com a titulars del Ducat de Milà gràcies al poderós Joan Galeàs Visconti, que va gairebé va assolir unificar el nord de la península Itàlica. La Dinastia Visconti finalitzà el seu mandat sobre Milà a la mort, sense descendència masculina, de Felip Maria Visconti l'any 1447, el qual fou succeït per la República Ambrosiana i posteriorment pel seu gendre Francesc I Sforza, membre de la Dinastia Sforza.

Governants de Milà

1277-1295: Otó Viconti
1294-1322: Mateu I Visconti
1322-1327: Galeàs I Visconti
1329-1339: Assó Visconti
1339-1349: Lluc Visconti
1349-1354: Joan Visconti
1349-1385: Bernabeu Visconti
1349-1378: Galeàs II Visconti
1349-1355: Mateu II Visconti
1378-1402: Joan Galeàs Visconti (el 1395 és nomenat duc)
1402-1412: Joan Maria Visconti
1412-1447: Felip Maria Visconti

Arbre Genealògic

Umbert
|
+-Otó (1207-1295), arquebisbe
| 
+-Teobald
| 
+-Mateu I (1250-1322), senyor de Milà
|
+-Galeàs I (1277-1328)
| |
| +Assó (1302-1339)
|
+-Lluc (1292-1349)
| 
+-Joan (1290-1354)
| 
+-Esteve (?-1327)
|
+-Mateu II (1319-1355)
|
+-Bernabé (1323-1385) 
|
+-Galeàs II (1320-1378)
|
+-Joan Galeàs (1351-1402), primer duc de Milà
|
+-Valentina (1366-1408), casada amb Lluís I d'Orleans
|
+-Joan Maria (1388-1412)
|
+-Felip Maria (1392-1447)
|
+-Blanca Maria (1425-1468), casada amb Francesc I Sforza