El westwerk (de l'alemany, en anglès westwork, en francès massif occidental) és el cos occidental, a manera de nàrtex de diversos pisos, d'algunes esglésies carolíngies, otonianes i romàniques de filiació imperial; és difícil trobar-ne exemples fora de l'àrea central del Sacre Imperi Germànic. Posteriorment, l'arquitectura gòtica alemanya va desenvolupar-lo en algunes construccions i, arran de destruccions o ex novo, se'n feren interpretacions neoromàniques.
Arquitectura
Es tracta d'una estructura arquitectònica perpendicular i adjacent a la nau, que normalment ultrapassa l'altura d'aquesta, sovint flanquejat per dues torres que delimiten el cos central. A la part baixa d'aquest cos central pot situar-s'hi l'entrada amb una porta o tres, un absis o res; exteriorment, com les torres, pot presentar-se decorat amb finestres i arcuacions, cegues o corresponents a galeries. A l'interior de les torres s'hi ubiquen les escales que faciliten l'accés a la seva part superior, on s'obren finestres i es troben les campanes, i als diferents nivells del cos central. A l'interior d'aquest es distribueixen un vestíbul, una capella sovint advocada a sant Miquel i llotges que donen a la nau.
El westwerk pot interpretar-se com un lloc de representació de l'emperador, o rei, des d'on ell i els seus acompanyants seguien les misses a distància de la plebs i des d'una posició superior. Alguns autors han volgut veure en la seva ubicació, oposada al santuari major, una mena de contraposició del poder temporal del regent al poder etern de l'Església. De fet, bona part dels temples dotats d'aquest element van ser patrocinats, almenys en part, pels màxims governants del territori.
