Bishop va néixer a Owen Sound, Ontario, Canadà.[1] Era el segon dels tres fills de William Avery i Margaret Bishop. El seu pare, era un advocat graduat al Osgoode Hall Law School de Toronto que exercia de registrador del Grey County, Ontario.[2] Ja quan anava a la universitat d'Owen Sound s'havia guanyat una reputació de lluitador, defenent-se i defenent a d'altres dels busca-raons.[2] Evitava els esports d'equip, preferint desafiaments més solitaris com la natació, en anar a cavall o el tir.[3] Bishop no era tant bo pels estudis, abandonava qualsevol assignatura que no pogués superar amb facilitat, i sovint feia campana a classe.[4] Als 15, Bishop va tenir la seva primera experiència amb l'aviació; construí un avió de cartró, fusta i cordill, i "volà" des del teulat de la seva casa de tres pisos. Resultà sa i estalvi d'entre les restes ajudat per la seva germana.[4] El 1911, a l'edat de 17 anys, Billy Bishop entrà al Royal Military College of Canada (RMC) in Kingston (Ontario), on el seu germà Worth s'havia graduat el 1903.[5] Bishop va suspendre el seu primer any al RMC, després de ser enxampant copiant.[6]
Servei durant la Primera Guerra Mundial
Bishop de cadet, 1914
Quan la Primera Guerra Mundial esclatà el 1914, Bishop abandonà la RMC i s'enrolà al regiment de cavalleria Mississauga Horse.[7] Nomenat oficial, no va poder viatjar cap a Europa amb el regiment, a causa d'una pneumònia.[8] Després de recuperar-se, fou transferit al 7th Canadian Mounted Rifles, una unitat d'infanteria muntada, en aquells temps estacionada a London (Ontario).[9] Bishop mostrà una habilitat natural amb l'escopeta, especialment en el camp de tir. La seva aguda vista li permetia encertar objectius a distàncies llunyanes, on altres només hi veien punts.[10] Van abandonar Canadà cap a Anglaterra el 6 de juny de 1915 a bord del requisat vaixell de guerra Caledonia.[11] El 21 de juny, prop de la costa irlandesa, el comboi de vaixells fou atacat per submarins. Dos vaixells es van enfonsar, morint 300 canadencs, però el vaixell de Bishop arribà al port de Plymouth el 23 de juny intacte.[12]
Com a observador
Bishop es frustrà ràpidament amb el fang de les trinxeres i l'absència d'acció. El juliol de 1915, després de veure un aparell de la Royal Flying Corps retornant d'una missió, Bishop digué "...allà dalt està tot net! M'hi jugo el que vulguis que allà dalt no trepitges fang ni merda de cavall. Si morissis, almenys seria una mort neta."[13] Fou transferit a la RFC, i com que no hi havia places lliures per als pilots de caça a l'escola de pilots, escollí esser observador.[14] L'1 de setembre, peticionà a l'Esquadró 21 d'entrenament per a instrucció aèria elemental.[15] El primer aparell en el qual va entrenar fou un Avro 504, pilotat per Roger Neville.[16] Bishop era expert en prendre imatges aèries, i aviat fou encarregat d'instruir a altres observadors amb la càmera.[15] L'esquadró fou enviat a França el gener de 1916, i arribà al camp d'aviació de Boisdinghem, prop de Saint-Omer equipat amb aparells de reconeixement R.E.7.[17] La primera missió de combat de Bishop, fou com a observador per a l'artilleria britànica.[18] Al principi, l'aparell no despegaria fins que no haurien descarregat totes les bombes i metralladores.[19] Bishop i el pilot Neville volaren sobre les línies alemanyes prop de Boisdinghem i quan van trobar el Howitzer alemany, informaren de les coordenades als britànics, qui bombardejarien i destruirien l'objectiu.[20] Durant els següents mesos, Bishop volà en missions de reconeixement i bombardeig, però mai disparà la seva metralladora vers l'enemic.[21] Durant un enlairament a l'abril de 1916, l'aparell de Bishop sofrí una fallada de motor i es va ferir greument del genoll.[22] La ferida s'agreujà mentre el traslladaren a Londres al maig de 1916, i Bishop fou hospitalitzat a l'hospital de Bryanston Square.[22] Allà, va conèixer i s'amistà amb la ben relacionada Lady St. Helier, amiga tant de Winston Churchill com del secretari de l'aire Lord Hugh Cecil.[23] Quan el seu pare sofrí una petita apoplexia, St.Helier s'ho manegà perquè Bushop es pogués recuperar al Canadà,[24] perdent-se tota la batalla del Somme.
El novembre de 1916, després d'esdevenir pilot fou enviat a la Sutton's Farm, Essex, Anglaterra, amb la resta de l'Esquadró núm. 37 on pilotaria un BE.2c. A Bishop però no li agrada el fet de sobrevolar Londres de nit en busca de dirigibles alemanys, fet que propicià que aviat demanés esser transferit a França.[27]
Bishop i un caça Nieuport 17.
Al 17 de març de 1917 Bishop entrà a l'Esquadró núm. 60 (RCF) estacionat a Filescamp Farm a prop d'Arràs, on pilotaria un caça Nieuport 17.[28] En aquells moments, les esperances de vida mitjanes d'un pilot novell en aquell sector era de només 11 dies, on els asos alemanys estaven abatent aparells britànics amb una relació de 5 a 1.[29] La primera patrulla de Bishop, el 22 de març fou un autèntic desastre. Bishop va tenir problemes per a controlar el seu aparell, quasi abatut per foc antiaeri, i separat del seu grup de patrulla.[30] El 24 de març, després d'accidentar el seu aparell mentre aterrava, el GeneralJohn Higgins, qui havia vist el succés, ordenà que Bishop tornés a l'escola d'entrenament a Upavon. Abans que Bishop marxés però, el MajorAlan Scott, va convèncer a Higgins que deixés a Bishop a l'Esquadró fins que no arribés un substitut.[31] El següent dia, Bishop reclamà la seva primera victòria, ja que formava part del grup de quatre Nieuports que van abatre tres caces Albatros D.III prop de Saint Leger.[32] Bishop feu caure i ferí de mort al tinentTheiller (tot i que el llibre 'Above the Lines' de Shores afirma que l'as Theiller de 12 victòries fou abatut el 24 de març quan combatia contra l'Esquadró núm. 70 (RFC) de Sopwiths, no coincidint aquesta victòria amb les dades conegudes) tot i que fallant-li el motor durant el combat. Aterrà en terra de ningú, a unes 300 iardes del front alemany. Després de córrer cap a les trinxeres aliades, Bishop passà la nit a terra sota una forta tempesta.[33] Allà escriví una carta a casa, començant:
«
Escric des d'una trinxera a 300 iardes del front alemany, després de l'aventura més increïble de la meva vida.[33]
»
El general Higgins el felicità personalment, i rescindí la seva ordre que Bishop tornés a l'escola de vol.[34] El 30 de març de 1917 Bishop fou ascendit a comandant de vol.[35] El següent dia aconseguí la seva segona victòria.[36] Bishop, a part de volar en les patrulles habituals amb els seus companys d'esquadró, sovint volava en solitari en missions no oficials (conegudes com de llop solitari) en territori enemic, amb el consentiment del Major Scott. Amb aquestes aconseguiria que el seu total incrementés ràpidament. El 8 d'abril aconseguí la seva cinquena victòria esdevenint as.[37] Per a celebrar-ho, el mecànic de Bishop pintà el morro del seu aparell de color blau, la marca d'as. Albert Ball, antic membre de l'esquadró i en aquell moment as d'asos de l'Imperi Britànic, l'havia pintat de vermell.[38]
L'estil despreocupat de Bishop el duia sempre a estar al cap de la formació de l'esquadró, de vegades a més de mitja milla de la resta de l'esquadró, liderant els seus pilots en combat sobre territori hostil. Bishop però, havia s'adonà que aquesta tècnica només faria que l'abatessin, sobretot després que un mecànic de l'esquadró comptes fins a 210 forats de bala en el seu aparell.[39] El seu nou mètode d'atac per sorpresa semblà més profitós, essent acreditat amb 12 aparells només a l'abril, essent condecorat amb la Militar Cross i ascendit a capità per la seva participació en la batalla de Vimy Ridge.[40] Els èxits de Bishop i el seu aparell de morro blau foren tinguts en compte en el bàndol alemany, on es referien a Bishop com la serventa de l'infern (Hell's Handmaiden). Ernst Udet s'hi va referir com "el millor as de caça anglès" i fins i tot una Jasta tenia una recompensa a canvi d'abatre'l.[41]
El 2 de juny de 1917, Bishop volà en una nova missió en solitari darrere les línies enemigues per atacar un camp d'aviació alemany, on reclamà haver abatut tres aparells que volien despegar per atacar-lo i que en va destruir uns quants més que estaven a terra. Per aquesta gesta, fou condecorat amb la Creu Victòria, tot i que es diu que podria haver exagerat la seva gesta. La seva Creu Victòria és una de les dues atorgades que violen les regles de requeriment de testimonis (essent l'altra la Tomba del Soldat desconegut),[43] i en haver estat perdudes les dades alemanyes, així com els arxius de la Creu Victòria, no hi ha manera de confirmar si hi va haver testimonis. De totes maneres, era habitual durant aquells temps a la RFC i RNAS de reclamar victòries sense testimonis que ho demostressin ni cap altra confirmació.[44][45]
El juliol, l'esquadró va rebre nous S.E.5s, un aparell més ràpid i potent que millorava a més, la visibilitat del pilot. L'agost de 1917, Bishop passà a Albert Ball en victòries esdevenint (temporalment) l'as d'assos de la Royal Flying Corps, poc després que fos informat que havia estat condecorat amb la Creu Victòria pel seu atac del juny a l'aeròdrom alemany.[46]
Marxa al Canadà
Tornà cap a casa al Canadà el 1917, on fou aclamat com un heroi i donà moral al poble canadenc, cansat de la guerra.[47] El 17 d'octubre de 1917, es casà amb la qual havia estat la seva promesa durant bastant temps, Margaret Burden, a l'església Timothy Eaton Memorial de Toronto.[48] Margaret, era neta de Timothy Eaton i germà del també as Henry John Burden. Després de la boda, fou assignat a la British War Mission a Washington DC per a ajudar els nord-americans a crear el seu exèrcit de l'aire. Durant la seva estada a Washington escriuria la seva autobiografia titulada Winged Warfare.
Torna a Europa
Al seu retorn a Anglaterra a l'abril de 1918 Bishop fou ascendit a Major i li fou encarregada la comandància de l'Esquadró num. 85, els Flying Foxes.[49] Aquest esquadró era de nova creació i Bishop va tenir llibertat per a escollir els pilots que n'haurien d'acabar formant part. L'esquadró estava equipat amb caces SE5a i foren estacionats a Petit Synthe, França, el 22 de maig de 1918.[50] El 27 de maig, després de familiaritzar-se amb el nou camp de combat i valorar l'oposició, Bishop es dirigí cap al front en una missió en solitari, abatent un aparell d'observació en el seu primer combat des de l'agost de 1917.[51] El següent dia en va abatre dos més.[52] Des del 30 de maig fins a l'1 de juny va fer caure 6 aparells més, incloent l'as germànic Paul Billik, duent el seu nombre de victòries fins a un total de 59 recuperant ara el seu títol d'as d'asos dels aliats,[53] títol que posseïa James McCudden mentre Bishop era al Canadà.[52]
La preocupació del govern canadenc sobre la possible mort de Bishop no parava d'augmentar, de manera que el 18 de juny se li ordenà tornar a Anglaterra per ajudar a organitzar la nova Canadian Flying Corps.[54] A Bishop però, no li agradà que aquesta ordre arribés tan aviat després d'arribar a França. Per exemple escrivint a la seva dona: "Mai he estat tant furiós en tota la meva vida."[55] L'ordre especificava que havia d'abandonar França al migdia del 19 de juny. Aquell matí, Bishop decidí volar en una última missió en solitari. En només 15 minuts de combat afegí 5 victòries més al seu total. Reclamà haver abatut dos caces Pfalz D.IIIa, haver causat la col·lisió entre altres dos, i haver abatut un altre aparell de reconeixement germànic.[56]
El 5 d'agost, Bishop fou ascendit a tinent coronel i ocupà la posició de "oficial comandant-designat de la Canadian Air Force Section of the General Staff, Headquarters Overseas Military Forces of Canada."[48] Era a bord del vaixell que el duia de volta cap al Canadà quan arribaren les notícies de l'armistici. Bishop fou alliberat de la Canadian Expeditionary Force el 31 de desembre.[48]
Al final de la guerra, havia reclamat un total de 72 victòries, incloent dos globus aerostàtics, 52 i dos compartits foren destruïts mentre que a altres 16 se'ls havia fet perdre el control de l'aparell "out of control".[57]
Carrera durant la postguerra
Després de la guerra, Bishop establí una companyia aèria de passatgers que va tenir poc èxit amb el també asWilliam Barker, però després de problemes legals i financers, i també un greu accident, la companyia es dissolgué.[48] El 1921, Bishop i la seva família es traslladaren a Anglaterra, on va tenir més sort. El 1928 fou el convidat d'honor d'una trobada d'asos alemanys a Berlín i fou nomenat membre honorífic de l'associació. Tot i això, la riquesa de la família fou perduda a causa del crac del 29 i es veieren forçats a tornar al Canadà. Allà li fou oferta la vicepresidència de McColl Frontenac Oil Company.[48]
L'estrès i el cansament provocat per la guerra influenciaren negativament en la salut de Bishop, de manera que el 1944 renuncià a la seva posició en la RCAF per tornar a la vida empresarial privada a Montreal, abans de retirar-se el 1952.[48] Més tard, el seu fill comentà que en l'aniversari dels 50 anys, més aviat semblava tenir-ne 70. Tot i això, Bishop restà actiu en el món de l'aviació, predint la importància i el creixement de l'aviació comercial un cop acabada la guerra. Els seus esforços per a crear una organització que gestionés aquest camp conduïren a la formació de la International Civil Aviation Organization (ICAO) a Montreal. També va escriure un segon llibre, Winged Peace, advocant al control internacional del poder aeri global.
Porter Airlines Dash-8 aterrant a l'aeroport Billy Bishop de la ciutat de Toronto. (CYTZ/YTZ)Museu del mariscal de l'aire William Avery Bishop.
Amb l'esclat de la guerra de Corea, Bishop s'oferí un cop més per a desenvolupar el seu rol de reclutament, però a causa del seu pobre estat de salut no arribà a desenvolupar aquest paper. Morí mentre dormia l'11 de setembre de 1956 en ple hivern a Palm Beach, Florida.[48] Està enterrat al cementiri Greenwood d'Owen Sound, Ontario.
També es produí un documental anomenat The Kid Who Couldn't Miss a la CBC Television, produït per la National Film Board of Canada.[59] El documental, un "docudrama" combinava història coneguda de Bishop amb entrevistes a actors que interpretaven diversos personatges de la vida de Bishop, i que suggeria que Bishop havia mentit en sel seu famós atac a l'aeròdrom alemany.[60] En una escena especialment polèmica, el mecànic afirmava que tot el dany rebut per l'aparell era un impacte en una àrea no crítica, insinuant que Bishop havia aterrat en algun lloc, havia disparat al seu propi aparell, i que més tard havia tornat cap a casa reclamant les victòries i referint-se als danys del seu aparell. Però en la realitat, el seu mecànic havia estat un dels més fervents partidaris en aquest fet de manera que l'escena era completament fictícia. El mecànic havia insistit en que Bishop no podia haver fet tals danys a l'aparell. Després d'anys de controvèrsia sobre la gesta de Bishop, principalment perquè molt poques de les seves victòries havien tingut testimonis o havien pogut estar confirmades pels desapareguts arxius alemanys, el documental comportà una investigació per part del govern canadenc el 1985. El comitè d'afers socials, ciència i tecnologia va desacreditar el documental, afirmant que era un retrat poc rigorós de la vida de Bishop.
A Hero to Me: The Billy Bishop Story - WW1 Canadian flying Ace, fou un documental explicant la història de "Billy" Bishop des de la perspectiva de la seva neta Diana, produït per la Global Television i la TVO el 2003.
Hi ha una exposició permanent amb informació sobre Bishop al Museu i Arxius de Grey Roots, a poca distància al sud d'Owen Sound, la ciutat de Bishop.
El fet que l'aeroport regional d'Owen Sound s'anomeni oficialment "Owen Sound Billy Bishop Regional Airport" ha fet que l'alcalde hagi qüestionat les intencions d'anomenar l'aeroport Toronto City Centre Airport amb el nom de Bishop, una proposta que es va discutir per l'autoritat aeroportuària de Toronto al setembre del 2009. Tenir dos aeroports en la mateixa província amb noms similars podia ser un problema.[61]
A banda de l'Owen Sound Billy Bishop Regional Airport, la memòria de Bishop s'estén per tot Canadà:
El trofeu de mariscal de l'aire W.A. Bishop Memorial Trophy de l'Air Force Association of Canada és un dels reconeixements més importants de l'aviació al Canadà.
Ambdós fills de Bishop van esdevenir aviadors. El seu fill, Arthur, va combatre durant la Segona Guerra Mundial amb l'Esquadró núm. 401 (RCAF) de Spitfires el 1944. Bishop presentaria la seva filla, Jackie, amb una placa dels Wireless Sparks, qui esdevindria ràdio operadora el 1944.
McCaffrey, Dan. Billy Bishop: Canadian Hero. Toronto: James Lorimer & Company Publishers, 1988. ISBN 1-55028-095-3.
Shores, Norman, L.R. Franks and Russell Guest. Above the Trenches: A Complete Record of the Fighter Aces and the Units of the British Empire Air Forces 1915 -1920. London: Grub Street, 1991. ISBN 0-948817-19-4.
Urwin, Gregory J.W. "The Man Without Fear: The Combat story of Lieutenant Colonel William Avery Bishop." Air Classics, Vol. 15, No. 9, September 1979.
Тяжёлый механизированный мост — 3 модель (ТММ-3) инженерных войск ВС России. Механизированный мост —- мостовая конструкция транспортируемая, устанавливаемая на преграде и снимаемая с неё мостоукладчиками. Основной частью механизированного моста является мостовая конс�...
Alto UrgelAlt Urgell Comarca Escudo Coordenadas 42°14′19″N 1°24′22″E / 42.238611111111, 1.4061111111111Capital Seo de UrgelEntidad Comarca • País España • Comunidad Cataluña • Provincia LéridaLéridaSubdivisiones 19 municipiosSuperficie Puesto 2.º • Total 1446,53 km² (4,5%)Población (2019) Puesto 31.º • Total 20 936 hab. (0,3%) • Densidad 14,5 hab/km²Gentilicio urgelense Sitio web...
Professional soccer club in the United States Soccer clubWestern New York FlashFull nameWestern New York Flash Football ClubNickname(s)FlashFounded2008Dissolved2018StadiumAll-High StadiumBuffalo, New YorkCapacity5,000OwnerJoe SahlenPresidentAlexandra SahlenLeagueUnited Women's SoccerWebsiteClub website Home colors Away colors Current season The Western New York Flash (WNY Flash) was an American soccer club based in Elma, New York that competed in the United Women's Soccer league. They have wo...
Sello de Humphrey de Bohun, IV conde de Hereford. Humphrey VIII de Bohun, IV conde de Hereford (1276 - 16 de marzo de 1322) era miembro de una poderosa familia anglonormanda establecida en las Marcas Galesas y uno de los defensores de las Ordenanzas de 1311 que se enfrentaron a Eduardo II por sus excesos. Juventud y primeros años No conocemos con exactitud el año de nacimiento de Humphrey de Bohun, aunque varias fuentes contemporáneas indican 1276. Era hijo de Humphrey de Bohun, III conde ...
Revival architectural style This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Moorish Revival architecture – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (December 2007) (Learn how and when to remove this template message) Famed Viječnica in Sarajevo, 1894, building of the National Library of Bosnia and Herzeg...
Ali Abd al-Rahman al-Faqasi al-Ghamdi, reported to have been the second in command of al Qaeda in Saudi Arabia in 2003, prior to his June 26, 2003 surrender. Ali Abd al-Rahman al-Faqasi al-Ghamdi (Arabic: علي عبدالرحمن الفقعسي الغامدي, ʿAlī ʿAbd ar-Raḥmān al-Faqʿsī al-Ghāmdī; born 1973) is a citizen of Saudi Arabia who has been identified as a jihadist.[1][2] The BBC News reported his name was Ali Abdul Rahman al-Ghamdi, CNN reported his nam...
В Википедии есть статьи о других людях с такой фамилией, см. Савин. Денис Савин Имя при рождении Денис Алексеевич Савин Дата рождения 27 февраля 1984(1984-02-27) (39 лет) Место рождения Москва, СССР Гражданство Россия Профессия артист балета Годы активности с 2002 Театр Большой те�...
Building in Normandy, France This article includes a list of references, related reading, or external links, but its sources remain unclear because it lacks inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (September 2018) (Learn how and when to remove this template message)You can help expand this article with text translated from the corresponding article in French. (February 2022) Click [show] for important translation instructions. Machine ...
1991 opera by Krzysztof Penderecki Ubu RexOpera by Krzysztof PendereckiThe composer in 2008Librettist Penderecki Jerzy Jarocki LanguageGermanBased onUbu Roiby Alfred JarryPremiere6 July 1991 (1991-07-06)Munich Opera Festival Ubu Rex is a satirical opera by Krzysztof Penderecki, on a libretto in German by the composer and Jerzy Jarocki, based on Alfred Jarry's 1896 play Ubu Roi. It uses models by Offenbach, Rossini, Shostakovich and Schnittke. The opera was premiered by the Bava...
Olympic Flame and wall of honor at Hilmer Lodge Stadium The west stands at Hilmer Lodge Stadium Hilmer Lodge Stadium on the Mt. San Antonio College (Mt. SAC) campus in Walnut, California, is the athletic stadium for the community college. Originally known as Mt. San Antonio College Stadium or Mt. Sac Stadium, the stadium was dedicated on October 8, 1948 by then local congressman, Richard Nixon. The venue was renamed in the early 1990s after Hilmer Lodge, who created the relays in 1959 and was...
Степан Белина-Скупевський в партії Рамадеса («Аїда», Дж. Верді). Степан (Стефан) Броніславович Белина-Скупевський (справжнє прізвище Скупевський; псевдоніми — Белин-Скупевський, Belina-Skupiewski, Stefano Bielena; 23 серпня (4 вересня) 1885(18850904), Київ — 2 вересня 1962, Гданськ, Поль...
Municipality of Slovenia Municipality in SloveniaMunicipality of Ljutomer Občina LjutomerMunicipality Coat of armsLocation of the Municipality of Ljutomer in SloveniaCoordinates: 46°31′N 16°12′E / 46.517°N 16.200°E / 46.517; 16.200Country SloveniaGovernment • MayorOlga KarbaArea • Total107.2 km2 (41.4 sq mi)Population (2002)[1] • Total11,720 • Density110/km2 (280/sq mi)Time z...
Gate of the Old City of Jerusalem This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Herod's Gate – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (September 2014) (Learn how and when to remove this template message) Herod's GateHerod's GateLocation in Old JerusalemGeneral informationTown or cityJerusalemCoordinat...
Ella Eyre discographyElla Eyre on the front row at London Fashion Week 2016.Studio albums1EPs3Singles14 This is the discography of English singer and songwriter Ella Eyre. Her debut studio album, Feline, was released in August 2015. It peaked at number 4 on the UK Albums Chart. The album includes the singles Deeper, If I Go, Comeback, Together and Good Times. Studio albums Title Details Peak chart positions Certifications UK[1] BEL (FL)[2] IRE[3] SWI[4] Feline ...
هذه المقالة بحاجة لصندوق معلومات. فضلًا ساعد في تحسين هذه المقالة بإضافة صندوق معلومات مخصص إليها. مسجد العريش مسجدٌ في بدر، بني في مكان العريش الذي كان مقرّ قيادة الرسول ﷺ في غزوة بدر. وتبعد 150 عن المدينة المنورة. بسفح تل يسمى جبل الطبول، وبالقرب منه مقبرة شهداء بدر وعدد�...
Oblique air photo of Cedar Swamp Wildlife Area, April 2010, facing west Cedar Swamp Wildlife Area is a state wildlife area located in New Castle County, Delaware, along shore of the Delaware Bay. It is 5,515 acres (2,232 ha) in size and is managed by Delaware Department of Natural Resources and Environmental Control (DNREC), Division of Fish & Wildlife.[1] Much of the area is a transgressive brackish marsh. It is part of the Northeastern coastal forests ecoregion.[2] ...
إمام علي رحمن (بالطاجيكية: Эмомалӣ Раҳмон)، و(بالروسية: Эмомалӣ Шарӣпович Раҳмонов) مناصب رئيس طاجيكستان (3 ) تولى المنصب19 نوفمبر 1994 رحمان نبييف معلومات شخصية اسم الولادة (بالطاجيكية: Эмомалӣ Шарифович Раҳмонов) الميلاد 5 أكتوبر 1952 (71 سنة)[1 ...
Hospital in Oxfordshire, EnglandLittlemore HospitalLittlemore HospitalShown in OxfordshireGeographyLocationLittlemore, Oxfordshire, EnglandCoordinates51°43′05″N 1°13′36″W / 51.7180°N 1.2268°W / 51.7180; -1.2268OrganisationCare systemNHSTypeSpecialistServicesEmergency departmentN/ASpecialityPsychiatric HospitalHistoryOpened1846Closed1998LinksListsHospitals in England Littlemore Hospital was a mental health facility on Sandford Road in Littlemore, Oxfordshire...
