Després de graduar-se com Bachelor of Arts al Caius College el 1597, va fer el viatge per Europa, pràctica habitual entre els homes cultes de l'època, i va estar a França, Alemanya i Itàlia on entrà a la Universitat de Pàdua el 1598. Harvey durant els anys d'estudi es relacionà amb Fabricius i llegí l'obra d'aquest De Venarum Ostiolis. Harvey es va doctorar en medicina, a Pàdua, el 1602, i tornà a Anglaterra on, el mateix any, obtingué el doctorat de medicina per Cambridge. S'establí a Londres.i exercí a l'hospital de Saint Bartolomew quasi fins al final de la seva vida.
Va ser nomenat Metge Extraordinari ('Physician Extraordinary') pel rei James I el 1618, es creu que també va ser metge d'aristòcrates com per exemple Lord Chancellor Bacon. El 1628 publicà a Frankfurt el seu tractat de circulació de la sang De Motu Cordis que va ser mal rebut per alguns metges.[3] El 1630, per encàrrec del rei James I va acompanyar el duc de Lennox a Europa i va visitar Pàdua, França i Espanya. Tornà a Anglaterra el 1632 i el nou rei Charles I el va nomenar Physician in Ordinary. Durant la guerra civil anglesa mantingué continuà al costat de la monarquia. Es va retirar de la professió el 1645. Morí a Roehampton i va ser enterrat a Hempstead, Essex.
"De Motu Cordis" (conegut també com "Sobre el moviment del cor i la sang")
De Motu Cordis és un llibre dedicat a Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, publicat el 1628 que consta de 72 pàgines en 17 capítols. Conté una clara i detallada descripció del funcionament del cor i el moviment circular de la sang pel cos. Com que tenia una simple lent i no pas un microscopi no va ser capaç d'aconseguir-ne imatges adequades. Harvey va fer els seus experiments principalment en animals. Remarca el fet que els dos ventricles cardíacs es mouen junts gairebé simultàniament i no independentment com deien els seus predecessors. En el capítol 8 entrà en conflicte amb la creença de Galè sobre que el fetge és l'origen de la sang venosa (amb suport experimental).[4]
Exercitationes de generatione animalium
L'altra obra important de Harvey va ser Exercitationes de generatione animalium (de la generació d'animals), publicada el 1651. Hi havia estat treballant des de feia molts anys, però potser mai l'hauria acabat sense l'ànim del seu amic George Ent.[5] El llibre comença amb una descripció del desenvolupament de l'ou de gallina. La major part és teòrica, tractant les teories d'Aristòtil i el treball dels metges que van seguir Galeno fins a Fabricius. Finalment s’ocupa de l'embriogènesi en animals vivípars, especialment de les cerves i les femelles. El tractament és generalment aristotèlic i limitat per l'ús d'una lent d'augment simple.
Referències
↑Asimov, Isaac. «Harvey, William». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 92. ISBN 8429270043.
Rapson, Helen. The Circulation of the Blood. Londres: Frederick Muller, 1982.
Harvey, William; Translated by Kenneth J. Franklin. Introduction by Dr. Andrew Wear. The Circulation of the Blood and Other Writings. Londres: Everyman: Orion Publishing Group, 1993. ISBN 0-460-87362-8.
.svg)
