Wolfgang Burmann Sánchez (Madrid, 19 de juny de 1940) és un director artístic espanyol d'origen alemany, responsable de l'ambientació i decoració de nombroses pel·lícules, sèries de televisió i obres de teatre. Fill de l'escenògraf i director artístic Sigfrido Burmann i germà del director de fotografia Hans Burmann.[1] Va rebre la seva formació artística a Madrid, on va començar com a dibuixant de decorats de teatre. De 1957 a 1962 va treballar com a ajudant del seu pare, i el 1960 col·laborà en la realització d'El colós de Rodes de Sergio Leone. El 1963 va participar en la coproducció hispano-italiana La ametralladora i des d'aleshores ha participat en nombroses produccions i ha rebut nombrosos premis, entre ells un Goya.[2][3]
Filmografia
- 1963: Pacto de silencio
- 1964: Die goldene Göttin vom Rio Beni
- 1964: Die schwarzen Adler von Santa Fe
- 1964: Oklahoma John
- 1965: Tabú
- 1966: El tesoro de Makuba
- 1966: I lunghi giorni della vendetta
- 1967: Bang Bang Kid
- 1967: Peppermint Frappé
- 1967: La esclava del paraíso
- 1968: Quindici forche per un assassino
- 1968: Ragan
- 1968: Lo voglio morto
- 1968: Quel caldo maledetto giorno di fuoco
- 1969: El angel
- 1969: El cronicón
- 1969: Fortunata y Jacinta (pel·lícula)
- 1969: Pepa doncel
- 1969: Il trapianto
- 1970: Cantico
- 1970: Goya (Historia de una soledad)
- 1970: El techo de cristal
- 1971: La novicia rebelde
- 1972: Detràs del silencio
- 1972: Secuestro a la española
- 1973: Separación matrimonial
- 1974: El comisario G. en el caso del cabaret
- 1975: La joven casada
- 1975: Madres solteras
- 1976: 'El puente
- 1977: Curro Jiménez (sèrie)
- 1977: Camada negra
- 1978: Tobi
- 1979: Chocolate
- 1979: La sabina
- 1979: Speed Cross
- 1980: El canto de la cigarra
- 1980: Incubo sulla città contaminata
- 1981: La segunda guerra de los niños
- 1981: El poderoso influjo de la luna
- 1982: Le notti segrete di Lucrezia Borgia
- 1982: I camionisti
- 1983: El arreglo
- 1983: Epilogo
- 1985: La huella del crimen (sèrie)
- 1985: Romanza final
- 1987: Remando al viento
- 1987: Federico Garcia Lorca - Der Tod eines Dichters (sèrie)
- 1989: Continental
- 1989–90: Brigada Central (sèrie)
- 1990: Don Juan en los infiernos
- 1992: La reina anónima
- 1992: Brigada Central II: La guerra blanca (Fernsehserie)
- 1992: El amante bilingüe
- 1993: Crisis
- 1994: Compuesta y sin novio (sèrie)
- 1995: La flor de mi secreto
- 1995: Tesis
- 1996: El señor ombra
- 1997: Abre los ojos
- 1997: El grito en el cielo
- 1998: Paris-Timbuktu
- 1999: Sobreviviré
- 1999: El portero
- 2000: Furtivas
- 2002: Aunque estes lejos
- 2002: El misterio Galindez
- 2005: La mujer de mi hermano
- 2006: Lola, la pelicula
- 2007: Oviedo Express
Premis i candidatures
- Premis Goya
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6][7]
Referències
- ↑ Conquero, Dolores «"Si fuera preciso, desmontaría Madrid cada cinco minutos"». El País, 16-03-1998 [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 [enllaç sense format] https://premiosgoya.academiadecine.com/descargas/ediciones/finalistas_premios_goya_1989_edicion_3.pdf
- ↑ Morán, J. MORÁN «"Orson Wells me recibió con bata roja de terciopelo hasta el suelo; parecía el diablo"». La Nueva España, 23-01-2012 [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ «Premios Goya 2008». El Mundo [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cronología Premios Goya». ABC.es [Consulta: 4 desembre 2015]. Arxivat 8 de desembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 5 novembre 2018].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1970». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 novembre 2018].
