Xela Arias va néixer a la família formada per l'escriptor Valentín Arias López i Amparo Castaño López. Tot i que el seu naixement es va dur a terme al sanatori Alonso-Pimentel de Lugo, els seus pares el van inscriure a Sarria i la seva filla va rebre el nom de Maria de los Ángeles. L'autora va canviar el seu nom pel de Maria dos Anxos el 1984, tot i que tothom la coneixia pel diminutiu Xela des dels sis anys. Finalment el 1995 va rebre l'autorització judicial per canviar el seu nom pel de Xela.[3]
Xela Arias va ser criada en gallec[4] i va estudiar a la Granxa de Barreiros, al Colexio Fingoi de Lugo entre els quatre i els set anys. El 1969 la família va deixar la ciutat lucense per mudar-se a Vigo perquè el pare havia estat destinat com a mestre de l'escola de Moledo,a la parròquia de Sàrdoma. Al seu nou destí l'escriptora va guanyar el seu primer premi literari per l'obra «A fraga dos paxaros e a fraga leopardicia».[5] Estudiant COU va abandonar els seus estudis i va començar a treballar a Edicións Xerais de Galicia des del seu naixement el 1979, primer com a oficinista, després en creació i recerca i de 1990 a 1996 com a correctora d'estil i editora.[6]
Des de 1980 va publicar a diversos diaris i revistes com ara A Nosa Terra, Diario 16 de Galicia, Faro de Vigo, Jornal de Notícias do Porto, Dorna, Tintimán, Carel o Katarsis. També va col·laborar amb publicacions com ara Festa da Palabra Silenciada, Luzes de Galiza o Boletín Galego de Literatura i va formar part del consell de redacció de Viceversa, revista galega de traducción.[7]
A l'estiu de 1992 es va casa amb el fotògraf i matemàtic ourensà Xulio Gil (n. 1957) amb el qual va tenir el seu únic fill, Dario, l'any 1994. El 1992 el matrimoni es va separar.[8]
Al curs 1999 - 2000 va començar a treballar com a professora d'educació secundària de gallec i castellà als instituts Terra de Xallas (Santa Comba), Paralaia (Moaña), Valle-Inclán (Pontevedra), Xelmírez II (Santiago de Compostel·la) i Valadares II (Vigo). Els anys següents va ser docent a Chapela (Redondela), A Sagriña (A Guarda) i a l'IES Álvaro Cunqueiro (Vigo).[2]
El novembre de 2003 Xela Arias va morir amb quaranta-un anys d'edat a causa d'un atac de cor mentre estava hospitalitzada a Vigo.[9]
Obra
Narrativa
Non te amola!, publicat en 2021 amb 7 il·lustracions de Bea Gregores, Consello da Cultura Galega, ISBN 978-84-17802-30-1, edició no venal.[10]
Non te amola!, publicat en 2021 amb il·lustracions de Luz Beloso, a la col·lecció Libros para Compartir de Galaxia, ISBN 978-84-9151-604-0.[11]
Pino, Clara; Vidal, Pablo (2021). Xela. Conté els poemes Irás dirás virás, Non me conteño, Borracho, Teremos, terás e Trouxen augamel para agasallarte. Amb la col·laboració de la Xunta de Galicia, a través de Política Lingüística.[19]
(Los Corredoiras): Os Corredoiras, de Juan Farias (1990, SM), ISBN 84-348-3078-7.
El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha): O enxeñoso fidalgo don Quixote da Mancha, de Cervantes, amb Valentín Arias, Xosefa S. Fernández, A. Palacio Sánchez, Xavier Senín i Xesús Senín (1990, Xuntanza).
(Fabled Cities, Princes and Jinn from Arab Myths and Legends): Cidades fantásticas, príncipes e xinns da mitoloxía e as lendas árabes, de Khairat Al-Saleh, amb Valentín Arias (1986, Xerais), ISBN 84-7507-211-9.
L'any següent, el 2015, va tornar a ser proposada pel Dia de les Lletres Gallegues de 2016 al costat de Carballo Calero i de Manuel María, que va ser l'escollit per la Real Academia Galega.[25][26]
L'anunci de que el Dia de les Lletres Gallegues es dedicaria a Xela Arias es va fer al desembre de 2020 a causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Aquest fet va ser valorat per alguns com una dificultat per a l'organització de la celebració.[27] En consonància amb aquest homenatge el Colectiu Egeria va organitzar a Lugo l'exposició Aquela nena de Sarria[28]i la Xunta de Galicia l'exposició itinerat Asinamos ser libres.[29]
El grup musical A banda da Loba va fer-li un homenatge amb la publicació del disc Hasme oír, en el qual van posar música a alguns dels seus poemes.[30]
Dia de les Gallegues a les Lletres
El 2019 la plataforma A Sega li va dedicar el Dia de les Gallegues a les Lletres amb diversos actes al monte do Castro de Vigo, entre els quals un itinerari imaginari per la seva vida a càrrec de Susana Aríns.[31]
