El yurí és una llengua indígena, que durant algun temps es va creure extinta.[1] Durant el segle XX es va parlar al llarg del riu Caquetá a l'Amazònia brasilera fins a Colòmbia, als marges dels rius Puré, Içá i Japurá.[2]
Característiques
Aquesta llengua està molt poc documentada. Per a Kaufman (1994:62) l'evidència lèxica és suficient per agrupar-la amb el ticuna en una hipotètica família ticuna-yurí, la qual cosa va ser ratificat en 2009 per Fernando Carvalho.[3]
Algunes fonts com ethnologue suggereixen que el yurí i el carabayo són la mateixa llengua, mentre que unes altres com Adelaar (2004) les consideren diferents. La identificació de tots dos grups es deu al fet que es conjectura que els carabayo, que no han estat contactats, serien de fet una facció del yurí que viuen a la regió del riu Puré, al parc nacional del mateix nom. No obstant això, una llista de paraules recopilada en 1969, d'alguns indígenes del riu Puré mostro només un 20 % de cognats amb el yurí, la qual cosa podria indicar parentiu llunyà però no identitat de totes dues llengües (Hammarström, 2010).
Per a Roberto Franco, tot i que ja hi havia indicis històrics i geogràfics que indicaven la identitat entre carabayos i yurís, l'estudi lingüístic comparatiu fet per Juan Álvaro Echeverri,[4] amb el suport de Frank Seifart, va donar la certesa necessària per a afirmar-la.[5] Per Goulard i Maria Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentre la llengua dels anomenats carabayo, malgrat està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment amb la llengua ticuna.[6]
Vocabulari
Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari.[2]
| glossa |
Yuri
|
| un |
peyá
|
| dos |
goyo-góba
|
| cap |
chu-kiriu
|
| ull |
chu-äti
|
| dent |
cho-öta
|
| home |
choko
|
| aigua |
koara
|
| foc |
yi
|
| sol |
iyü
|
| jaguar |
wäri
|
Referències
- ↑ Arango i Sánchez, 1998; Patiño Rosselli, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Carvalho, Fernando Orphão de (2009) «On the genetic kinship of the languages Tikúna and Yurí»; Revista Brasileira de Linguística Antropológica 1 (2): 247-268.
- ↑ Echeverri, Juan Álvaro (2010) «Datos lingüísticos sobre los grupos aislados de la región del Puré». Informe para Amazon Conservation Team. Bogotá.
- ↑ Franco García, Roberto (2012) Cariba malo: episodios de resistencia de un pueblo indígena aislado del Amazonas. Documentos históricos Imani 2. Leticia: Universidad Nacional de Colombia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8.
- ↑ Goulard, Jean-Perre «Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico». LIAMES, 13, 2013, pàg. 07-65.
Bibliografia
- Adelaar, William F.H.; Pieter C. Muysken. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 401-405.
- Kaufman, Terrence. «The native languages of South America». A: Moseley, Christopher and R.E. Asher. Atlas of the world's languages. Londres: Routledge, 1994, p. 46-76.
- Hammarström, Harald 2010, «The status of the least documented language families in the world». En Language Documentation & Conservation, v 4, p. 183.
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
| Llengües regionals | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Interllengües | |
|---|
| Llengües de signes | |
|---|
