És considerat el segon daoista més important, darrere de Laozi, i hereu del pensament d'aquest últim. També és considerat un precursor del que, amb el temps, s'anomenaria anarquisme. Sembla que va viure entre el 370 i el 301 aC. Zhuangzi era del poble de Meng (蒙城 Méng Chéng), a l'estat de Song (actual Shāngqiū 商邱, Henan). El seu nom de pila era 周 Zhōu. També se'l conegué com 蒙吏, oficial Méng, 蒙莊 Méng Zhuāng i 蒙叟 ancià Méng.
El sinòleg suís Jean François Billeter ha criticat l'associació de Zhuangzi amb el daoisme perquè el daoisme no té un sol significat, sinó quatre o cinc.[1] A més, afirmà que Zhuangzi té idees totalment contràries a les de Laozi, com que Laozi afirma que la realitat té un origen mentre Zhuangzi diu que no en té.[2]
El llibre
Al llibre daoista Zhuangzi (莊子) se'l coneix amb el nom de l'autor.[3] Des del 742, quan l'emperador Xuanzong de Tang va decretar títols honorífics per als textos daoistes, també era conegut com el Nan hua zhen jing (南華真經), que literalment significa 'El verdader clàssic del florir (cultural) del sud', cosa que fa al·lusió a la idea tradicional que Zhuangzi procedia del sud de la Xina.
El text és una amalgama d'escrits de diversos gèneres (monòlegs, diàlegs, sàtires, discursos) i fonts.[4] Es creu que Zhuangzi va escriure'n els primers set capítols (els capítols interns) i els seus estudiants i pensadors afins van ser els responsables de les altres parts (els capítols externs i els miscel·lanis). És difícil trobar proves concretes de l'autoria directa de Zhuangzi en cap part del text. Tanmateix, els capítols interns tenen una gran coherència conceptual i gramatical. Es pot estar bastant segur que van ser escrits per la mateixa mà, malgrat que no fos el mateix Zhuangzi en persona.
Zhuangzi ha estat categoritzat com a daoista per la tradició xinesa, però, paradoxalment, en els capítols interns de l'obra parla relativament poc sobre el Dao, fins i tot menys que Menci (Mengzi) i d'altres confucionistes. Com apunta Graham, «Zhuangzi mai no va saber que era daoista».[5]
El sinòleg Jean François Billeter estudià l'obra per tal de trobar el significat que volia donar-li l'autor i pretenent trencar un prejudici respecte a la seva obscuritat trobà que tant els anteriors sinòlegs com els intèrprets xinesos estaven equivocats.[6]
Els primers comentaris a l'obra històricament registrats els feu Guo Xiang entre el segle ii i III dC. Aquest fou el comentari més influent sobre la seua interpretació fins a l'actualitat. Billeter criticà aquesta interpretació a la dècada dels 2000.[7]
Les creences
En general la filosofia de Zhuangzi és de tipus escèptic, sota l'argument que la vida és limitada i el nombre de coses que caldria saber són il·limitades. Deia que intentar buscar allò que no té límit des del que és limitat, és una niciesa. El llenguatge i la cognició estan condicionats per la nostra pròpia perspectiva i hem d'anar amb compte en afirmar que les nostres conclusions són igualment certes per a totes les coses (wanwu).
El pensament de Zhuangzi també es pot considerar com un precursor del multiculturalisme i de la relativitat dels sistemes de valors. La seva relativitat davant el pensament sistemàtic el porta fins i tot a dubtar de la base dels arguments pragmàtics, ja que això pressuposa que la vida és bona i la mort és dolenta. En la quarta secció de La gran felicitat (至樂 Zhìlè, el divuitè capítol del llibre), Zhuangzi expressa la seva llàstima per un crani que troba llançat al costat del camí. Zhuangzi lamenta que el crani formi part de la mort, però el crani li contesta, «I com saps que és dolent estar mort?». Un altre exemple assenyala que no hi ha cap estàndard universal de bellesa. Diu, en un fragment del capítol Sobre la reparació de les coses, també anomenat Discurs sobre l'ordenació de les coses o, en la traducció de Burton Watson (traduït al seu torn al castellà per Alex Ferrara, Discurso sobre la igualdad de les cosas (齊物論 Qí wù lùn, el segon capítol del llibre):
Mao Qiang i Li Ji (dues boniques cortesanes) són el que la gent considera belles, però si els peixos les veiessin s'enfonsarien en les profunditats; si les aus les veiessin, s'envolarien pels aires; si els cérvols les veiessin, se n'anirien galopant. Dels quatre, qui sap el que en el món és veritablement bell?
↑Graham, A. C. (translator). (1981). Chuang-tzǔ: The Seven Inner Chapters and other writings from the book Chuang-tzǔ. London: George Allen & Unwin. ISBN 978-0-04-299010-1. Reprint: 2001. Chuang-tzǔ: The Inner Chapters. Indianapolis: Hackett Publishing Company, Inc. ISBN 978-0-87220-582-6; ISBN 978-0-87220-581-9 (paper).
Zhuang Zi, Los capítulos interiores de Zhuang Zi, primera versió en castellà dels set capítols inicials i presumiblement els únics autèntics; editorial Trotta: Madrid, 1998 (2a edició 2005), castellà, ISBN 84-8164-239-8.
Bruya, Brian (trad.) (1992). Zhuangzi Speaks: The Music of Nature. Princeton: Princeton University Press, anglès, ISBN 978-0-691-00882-0.
Cleary, Thomas (trad.) (1992). The Essential Tao: An Initiation into the Heart of Taoism Through the Authentic Tao Te Ching and the Inner Teachings of Chuang-Tzu. HarperSanFrancisco, anglès, ISBN 978-0-06-250177-6.
Feng, Gia-Fu; English, Jane (trad.) (1974). Chuang Tsu: Inner Chapters. Nova York: Vintage Books, anglès, ISBN 0-394-71990-5.
Fung, Yu-lan (trad.) (1933). Chuang-tzǔ: a new selected translation with an exposition of the philosophy of Kuo Hsiang. Shanghai: The Commercial Press. Reprint: 1964. A Taoist Classic: Chuang-Tzu. Beijing: Foreign Languages Press, anglès, ISBN 978-7-119-00104-3.
Giles, Herbert Allen (trad.) (1926). Chuang Tzǔ: Mystic, Moralist, and Social Reformer. Shanghai: Kelly & Walsh. Reprint: 1974. Nova York: AMS Press, anglès, ISBN 0-404-56915-3.
Hinton, David (1997). Chuang Tzu: the Inner Chapters. Nova York: Counterpoint, anglès, ISBN 978-1-887178-34-1.
Mair, Victor H. (trad.) (1994). Wandering on the Way: Early Taoist Tales and Parables of Chuang Tzu. Nova York: Bantam Books, anglès, ISBN 978-0-553-37406-3.
Merton, Thomas (1969). The Way of Chuang Tzu. Nova York: New Directions.
Palmer, Martin i cols. (translators). (1996). The Book of Chuang Tzu. London: Penguin Books, anglès, ISBN 978-0-14-019488-3.
Waltham, Clae (editor). (1971). Chuang Tzu: Genius of the Absurd. Nova York: Ace Books, anglès.
Wang Rongpei (trad.) (1999). Zhuangzi (Library of Chinese Classics: Chinese-English edition). Beijing: Foreign Languages Press, anglès, ISBN 978-7-5438-2087-6.
Ware, James R. (trad.) (1963). The Sayings of Chuang Chou. Nova York: Mentor Classics, anglès.
Watson, Burton (trad.) (1968). The Complete Works of Chuang Tzu. Nova York: Columbia University Press, anglès, ISBN 978-0-231-03147-9.
Levi, Jean (trad.) (2006). Les œuvres de Maître Tchouang. París: Editions de l'encyclopédie des nuisances, francès.
