L'Àvar (магӀарул мацӀ[maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ[awar maʦʼ] "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del laktaw "muntanya"), al Nord de la plana de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.
Ús de la llengua
Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle xvi, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle xviii l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).
També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars de l'Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l'àzeri.
Exemples
Hola!
Ворчӏами!
Worčʼami!
Com va
Щиб ххӏaӏal бугеб?
Ššib ħal bugeb?
Com et dius?
Дуда цӏар щиб?
Duda cva ššib?
Quants anys tens?
Чан сон дур бугеб?
Čan son dur bugeb?
Què fas?
Киве мун унев вугев?
Kiwe mun unew wugew?
Ho sento!
ТӀа лъугьа!
Tʼa łuha!
Què està fent el vailet?
Киве гьитӀав вас унев вугев?
Kiwe hitʼaw was unew wugew?
L'ampolla es trenca.
Васас шиша бекана.
Wasas šišša bekana.
Ells construeixen la carretera.
Гьез нух гьабулеб буго.
Hez nux habuleb bugo.
Morfologia
L'Àvar és una llengua aglutinant d'ordre sintàctic SOV.
Els adverbis no es declinen, llevat de la declinació segons classe de nom en alguns adverbis de lloc. El adverbis de lloc distingeixen entre formes locatives, alatives i ablatives.
Fonologia
L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]