Lo lengatge es la capacitat de comunicar los pròpris sentiments e pensadas a un receptor o interlocutor transmetent un sistèma o còdi determinat de signesinterpretable per l'entitat emissora e la receptora. S’emplega per exèmple per lo lengatge uman. Se ditz lengatge cada còp que dos individus, en avent atribuit convencionalment un cèrt sens a un acte determinat, l'executan amb fin de se comunicar entre eles.
La facultat de representar un significat transmetent un còdi es pas connaturata sonque en l'èsser uman, mas en fòrça espècias d'animals,[1] per plan que lo lengatge verbal uman aja de caracteristicas que ho diferéncian mai del d'aqueles darrièrs. Qualques autors contemporanèus definisson lo lengatge uman coma un instrument de la pensada, que la comunicacion n'es solament un accessòri pas indispensable, e las lengas son consideradas coma objèctes biologics e pas coma esturments projectats pels èssers umans.[2]
Dins la Grècia antica, las questions sobre la filosofia del lengatge (coma rapresentar los mots) existisson dempuèi Gorgiàs e Platon. De pensaires coma Rousseau se son pensats que lo lengatge uman veniá de las emocions, mentre que Kant teniá que procedissiá de la pensada logica e racionala. De filosòfs del sègle xx coma Wittgenstein pretendon que la filosofia es en realitat l’estudi del lengatge. Demèsts los linguistas mai coneguts se pòt citar Ferdinand de Saussure, Robèrt Lafont e Noam Chomsky.
L'estudi scientific del language se ditz la lingüistica que se dividís entre tres disciplinas: la filologia (que s'ocupa tanben de las lengas concrètas), la filosofia e la semiotica.
Nòtas e referéncias
↑Dardano, Maurizio. Nuovo manualetto di linguistica italiana. Zanichelli, 2005, p. 1. ISBN 978-88-08-17634-9.
↑de Cantalausa, Joan. Diccionari general occitan: a partir dels parlars lengadocians. ISBN 2-912293-04-9. «Lèma»
.jpg)