Limòtges (forma usuala locala) o Lemòtges (forma classicizanta) (Limoges en francés ) es una vila dau nòrd-oest d'Occitània (e dau mieg oest de França ), es la vila principala e chapluec dau departament de la Nauta Vinhana (87) e ancian chapluec de la region de Lemosin , aura en Novela Aquitània . Es es en riba de Vinhana .
Lo gentilici es limotjaud -a o lemotjaud -a .
Populacion
Lu Lemosin administratiu e sas vilas principalas. Limòtges, sos quartiers e sos vilatges Limòtges Metropòli emb sas comunas Limòtges es devesit en 9 cantons.
Espandi
Populacion
municipala
Populacion
amb comptats
dobles
Remarcas
Totau Lemòtges
131 479
133 742
(100%)
Canton de Lemòtges 1
18 924
19 194
(14,39%)
Canton de Lemòtges 2
15 505
15 653
(11,79%)
Canton de Lemòtges 3
16 731
16 914
(12,73%)
Canton de Lemòtges 4
16 175
16 322
(12,3%)
Canton de Lemòtges 5
7 993
8 564
(6,08%)
Canton de Lemòtges 6
17 601
17 953
(13,39%)
Canton de Lemòtges 7
14 006
14 190
(10,65%)
Canton de Lemòtges 8
15 775
16 100
(12%)
Canton de Lemòtges 9
8 769
8 852
(6,67%)
Quartiers
Beubruelh (Beaubreuil en francés )Las Coturas (Coutures en francés )Montmalhier (Montmailler en francés )Los Ponts (quartier des Ponts en francés )St Marçau (Landouge en francés )Beuna (Beaune-les-Mines en francés )
Vuda de las Coturas
Lo Champ de Julhet vut dempuei la gara de Limòtges
Vuda sus los quartiers nòrd-est de Limòtges (Beu Breuil, ESTER Technopôle, Pueg Imbert
Troleibús en la Rua Montmalhier
Los Ponts
Lo Pont de Sent Estève
Graf' Òc 87 (2023), vesin de l'Av. Jean Gagnant
Toponimia
Paneu multifonccion a l'entrada de Limòtges Lo classicisme dins l’usatge renaissentista escriu Lemòtges (forma classica, vej. Desrozier & Ros 1974, òbras de Pau Loís Granier), mentre que s'escriu tanben Limòtges (forma correnta, vej. Lavalada 2000).
Administracion
Cònsols màgers de Limòtges
Lista dei cònsols successius
Periòde
Identitat
Etiqueta
Qualitat
2014
2020
Émile-Roger Lombertie
UMP, LR
mètge
1990
2014
Alan Rodet
PS
economista
1956
1990
Louis Longequeue
SFIO , PS
farmacian
1947
1956
Léon Betoulle
PSD
Empleiat de bureu
1945
1947
Georges Guingouin
PCF
regent
1944
1945
Henri Chadourne
PCF
mètge
1941
1944
André Faure
1912
1941
Léon Betoulle
SFIO
Empleiat de bureu
1910
1912
Émile Dantony
negociant
1910
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
Intercomunalitat
En 1962 , Limòtges fusionet emb la pita comuna de Beuna.
L'aglomeracion de Limòges a constituit una comunautat d'aglomeracion : Limòtges Metropòli
Limòtges es devesit en 16 cantons :
Lo canton de Limòtges-Beupueg es format d'una partida de Limòtges (7 227 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Carnot es format d'una partida de Limòtges (8 976 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Centre es format d'una partida de Limòtges (7 336 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Ciutat es format d'una partida de Limòtges (7 891 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Condat es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Condat de Viena , Solenhac e Lo Vijan (17 826 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Cornhac es format d'una partida de Limòtges (9 644 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Cosés es format d'una partida de Limòtges e de la comuna de Cosés (9 115 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Esmautaires es format d'una partida de Limòtges (15 442 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Grand Truelh es format d'una partida de Limòtges (6 656 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Isla es format d'una partida de Limòtges e de la comuna d'Isla (13 288 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-La Bastida es format d'una partida de Limòtges (10 585 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Landoja es format d'una partida de Limòtges (12 806 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Lu Palaiç es format d'una partida de Limòtges e de la comuna dau Palaiç (11 886 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Panasòu es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Aurèlh , Festiac , Panasòu e Sent Just (20 494 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Pueg las Ròdas es format d'una partida de Limòtges (9 757 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Vigenau es format d'una partida de Limòtges (10 177 abitants).
Demografia
En 2018 la populacion èra de 131479 abitants.
Luecs e monuments
Monuments istorics
Cripta de Sent Marçau : darrier la plaça de la RepublicaAbadiá de Santa Maria de la Regla Anfiteatre galloroman : vargier d'Orsay
Convent daus Carmes (segle XIII ) : avenguda de Sent Alec
Pavilhon dau Verdurier (segle XX )
Catedrala de Sent Estève Chapela de Sent Aurelian (segle XVII )Chasteu de Beuvés (segle XVIII ) : Sent Marçau (Landoja)
Chasteu daus Eissarts (segle XVII) : Beuna
Caserna de la Visitacion (segle XVII)
Egleisa de Sent Micheu daus Lions (segle XIV )Egleisa de Sent Peire (segle XIII)Egleisa de Beuna
Palais de l'Eveschat (segle XVIII) : Museu Municipau
Font de las Barras (segle XVII)
Gara daus Benedictins (segle XX)
L'Ala (segle XIX)
Ancian ospitau (segle XVIII) : Biblioteca multimèdia
Ostau Estienne de la Ribiera (segle XIX ) : plaça dau Presidiau
Ostau Maledent de Savinhac de Festiac (segle XVII) : rua Nauta de la Comedia
Ostau de Vila e font (segle XIX)
Liceu Gay Lussac (segle XVII)
Cort dau Temple (segle XVI)
Museu Adrien Dubouché (segle XIX)
Plaça de la Mòta
Pont de Sent Estève (segle XIII)
Pont de Sent Marçau (segle XIII)
Prefectura (segle XX)
Forn daus Casseus (segle XIX)
Economia
Limòtges es reputat per sa porcelana , fabricada en tirant dau caolin de Sent Iriès .
Industria mecanica e electrica
Quimia
Embessonatges
Charlotte (Estats Units )
Fürth (Alemanha )
Grodno (Bielorussia )
Plzen (Republica Chèca )
Seto (Japon )
Vejatz tanben
Liams connexes
Liams externes
Limòtges
.svg){kind=small}
