Lusitània èra una region puèi una província romana poblada pels lusitans. La region se limitava al país dels lusitans, mas la província s'espandissá al delà.
Lo país dels lusitans o la primièra Lusitània ocupava lo territòri entre lo Tage e lo Douro.
La província ocupava al contri la partida occidentala de la peninsula a l'oèst del riu Anas (Guadiana) e cap al nòrd, ocupant dos tèrces de la còsta occidentala, arribant al nòrd fins al Durius (Douro). Cap a l'èst compreniá la província de Salamanca e la region d'Extremadura, ont vivián los vètons. I Aviá a l'èst los carpetans, vètons o vèttons, vacceus e callaici (galhècs); e al sud los turdetans.
Capitala e de divisions administrativas
La capitala èra Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment Se dividissiá en 3 convents juridics:
Emèrita Augusta
Pax Julia
Scalabis
Èra formada de 46 vilas, que 5 èran de colonias, 1 municipium civium Romanorum (vila amb plen drech de ciutadania romana), 3 amb drech de ciutadania latina, e 36 estipendiaries (tributaries). Vespasian donèt dins totas las vilas lo drech latin.
Istòria
Lusitània serà creada província lo 27 AbC separada d' Hispania Ulterior. La resta de la província serà nomenada Betica. Lusitània foguèt província imperial, e governada per de propretors. Las finanças èran administradas per un procurador imperial (procuratores caesaris).
Lo pòble lusitan ofriguèt feròç resisténcia als romans, merces a caps como Viriat.
A comptar del sègle V e fins al sègle VIII foguèt una província visigoda.
Pòbles
dins lo país i aviá cinc grands pòbles e fòrça pichonas tribús.
