Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Les dades són de 2006»
Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2021, publicades en 2022).
≥ 0.950
0.900–0.950
0.850–0.899
0.800–0.849
0.750–0.799
0.700–0.749
0.650–0.699
0.600–0.649
0.550–0.599
0.500–0.549
0.450–0.499
0.400–0.449
≤ 0.399
Dades no disponibles
Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2019, publicades en 2020).
≥ 0.900
0.850–0.899
0.800–0.849
0.750–0.799
0.700–0.749
0.650–0.699
0.600–0.649
0.550–0.599
0.500–0.549
0.450–0.499
0.400–0.449
≤ 0.399
Dades no disponibles
L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell de desenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida). Distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanèsMahbub Ul Haq i l'economista indiAmartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'IDH és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També es fa servir per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.
Indicadors per calcular l'IDH
Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):
La durada i la qualitat de vida, que s'obté a partir de l'esperança de vida al néixer.
EV: Esperança de Vida
IAA: Índex d'Alfabetització Adulta
TCA: Taxa Combinada d'Alfabetització
PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA
Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1 que és el valor
d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera:
IDH alt: des de 0,800 i superiors
IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
IDH baix: inferiors a 0,500
Evolució del desenvolupament humà segons l'IDH
Comparant els estudis de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.
Índex de desenvolupament humà 2018 (report de 2019)
L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el qual es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).
Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.
Bona part de les dades que s'hi fan servir corresponen, però, a l'any 2004. A més a més no tots els Estats Membre de l'ONU han procurat les estadístiques necessàries per a elaborar l'índex.
En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).
Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).
Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006
Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005)
Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.
El quadre de sota recull els deu estats amb l'IDH i el producte interior brug per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.
Les dades corresponen al report que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.
Crítiques
L'Índex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a l'igualitarisme i els anomenats «models occidentals de desenvolupament», la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions a la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta d'atenció al desenvolupament des d'una perspectiva global, l'error de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà baix, mitjà, alt o molt alt.[4] S'identifiquen tres fonts d'error en les dades que es deuen a (i) l'actualització de dades, (ii) les revisions de la fórmula i (iii) els llindars per classificar l'estat de desenvolupament d'un país; així es detecta que l'11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts d'error en les dades, respectivament.
L'índex també ha estat criticat com redundant i una reinvenció de la roda, en mesurar aspectes del desenvolupament que ja s'han estudiat exhaustivament.[5][6]
↑Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.
↑McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.
↑Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.