L'aeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol[1][2][3]Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat[4] (codi IATA: BCN, codi OACI: LEBL), és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general. Està situat a 12 km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 3,8 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat.
És l'aeroport més gran de Catalunya, el setè amb més trànsit de passatgers d'Europa i el 27è del món.[Quan?] Els anys 2008 i 2009, la competència del tren d'alta velocitat[7] en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica, disminuí el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993. A partir de 2010 el nombre de passatgers ha tornat a créixer fins als 52,7 milions de l'any 2019. A més, l'agost de 2013, per primera vegada, l'Aeroport de Barcelona va va ser l'aeroport amb més passatgers d'Aena.
L'aeroport té tres pistes d'enlairament i aterratge. Dos en paral·lel denominades 06L/24R i 06R/24L, i una creuada anomenada 02/20.
Té dues terminals: T1 i la T2. Les dues terminals sumen un total de 268 mostradors de facturació i 64 passarel·les d'embarcament. Les operacions a l'aeroport estan restringides exclusivament a vols instrumentals, estant prohibits els vols VFR (Vol en regles visuals) excepte els vols sanitaris, d'emergències i governamentals. La principal aerolínia és Vueling, seguida de Ryanair.
L'aeroport és objecte d'una discussió política entre Generalitat de Catalunya i Govern d'Espanya sobre la gestió i control, que ha implicat AENA (gestor de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Vueling principalment (principals usuaris). Part de la polèmica és sobre els beneficis que l'aeroport genera, que es desvien a inversions i manteniment d'altres aeroports de la xarxa d'AENA i en inversions del govern en altres àrees econòmiques.
Amb les dades dels últims anys, amb més de 44 milions de passatgers el 2016 i l'augment d'uns tres milions de passatgers per any, es preveu que arriba a saturació el 2023 o 2025,[Cal actualitzar] el que fa necessària l'ampliació de la T1 amb una terminal satèl·lit al voltant de la torre de control, entre les pistes, com es preveu en el Pla Barcelona de 1999.[cal citació]
Altres opcions més econòmiques serien la connexió amb l'AVE i trens regionals a l'Aeroport de Girona - Costa Brava, i en menor mesura, Reus, per desviar el trànsit de baix cost cap allà.
Història
Interior de la T1.
El primer camp d'aviació de Barcelona er al Remolar (Viladecans), el 1916, en terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, de la qual va prendre el nom. Dos anys més tard, un nou camp d'aviació va ser obert al Prat de Llobregat a uns centenars de metres de l'anterior emplaçament. El primer avió en aterrar va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar de Tolosa amb destinació final a Casablanca. L'aeroport va servir com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
En els anys 40 del segle xx es va decidir ampliar l'aeroport, per la qual cosa entre 1941 i 1946 es van realitzar un seguit d'obres per unir aeròdroms propers. A final dels anys 40, arran de la fusió de l'Aeròdrom Latécoère, de l'antic Aeròdrom de la Volateria i de l'antic aeròdrom Canudas (de Josep Canudas, divulgador de l'aviació civil) podem parlar de l'aeroport del Prat pròpiament.[10]
El 1948 es va construir la pista 07-25 i va operar el primer vol intercontinental operat per l'aerolínia Pan American a Nova York amb avions Lockheed Constellation. Entre 1948 i 1952 es va construir una segona pista perpendicular a l'anterior, així com carrers de rodatge i una terminal per atendre els passatgers.
El 1963 es va assolir el milió de passatgers anuals i dos anys més tard es va tornar a ampliar la pista principal i se li va afegir un carrer de rodatge amb carrers de sortida ràpida. Aquest mateix any també es va construir una torre de control i una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus. El 1968 es va obrir una nova terminal que actualment és l'ala més vella de la terminal T2B.
El dia 3 d'agost de 1970 l'companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York operada amb un Boeing 747SP. El 4 de novembre de 1974 la aerolínia Iberia va iniciar el servei de pont aeri entre Barcelona i Madrid-Barajas. Pocs anys més tard, el 1976, es va construir una terminal específica per a aquesta ruta, una terminal exclusiva per a càrrega, un servei annex de correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega aèria. L'any 1977 l'aeroport supera els 5 milions de passatgers anuals.
Des de finals dels setanta fins a principis dels noranta l'aeroport va estar estancat tant en tràfic com a inversions fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va impulsar una nova reforma que va consistir en la modernització i ampliació de la terminal existent en aquell moment (Terminal B) i la construcció de les altres dues (Terminals A i C) que ja incorporaven passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricardo Bofill Levi. El 1996 s'inaugura la nova torre de control també dissenyada per Ricardo Bofill Levi.
A causa de la forta baixada del trànsit aeri que es va patir després de 1999 i la crisi del sector aeri el 2001, es van desviar a Barcelona - el Prat moltes operacions xàrter que es realitzaven en els aeroports de Girona i Reus, la qual cosa va ajudar l'aeroport a aguantar la crisi.
El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada.[12] El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.[13]
El juliol de 2009, amb un vol d'Spanair, va quedar inaugurada la terminal T1, i es van unificar les antigues A,B i C amb el nom de T2, però quedant dividida en les ales T2A, T2B i T2C.
Fins al 6 de juny de 2011 l'aeroport es deia oficialment Aeroport de Barcelona, amb la qual cosa el Ministeri de Foment davant les pressions de l'Ajuntament del Prat de Llobregat decideix canviar el nom oficial pel d'Aeroport de Barcelona - el Prat. No obstant això, el canvi no s'ha aplicat a la informació aeronàutica de l'aeroport, on almenys fins al 30 de juny de 2019 seguirà sent Aeroport de Barcelona per a fins tècnics i de navegació aèria.
Des de l'1 de febrer de 2014, la companyia Emirates vola Barcelona-Dubai amb l'Airbus A380, sent l'Aeroport de Barcelona el primer aeroport espanyol a disposar d'una ruta permanent operada amb l'avió comercial més gran del món.
Al setembre de 2016 Norwegian va anunciar la creació d'una base de llarg radi des de Barcelona, basant dos Boeing 787 que realitzaran vols a partir de juny de 2017 a les ciutats nord-americanes de Fort Lauderdale, Los Angeles, Newark i Oakland. En aquest mateix mes, American Airlines va anunciar un nou vol directe a Chicago per a la temporada d'estiu de 2017.
El 14 de març de 2022 Singapore Airlines va operar per primer cop amb 2 avions A380 simultàniament a part de 2 avions A350 tots des de Los Angeles.
Cronologia
1916: Primeres instal·lacions a la granja de La Volateria.
1948: Es construeix una segona pista, la 07-25
1948-1952: Es construeix una tercera pista, la 16-34, amb traçada perpendicular a la 07-25. També es construeixen carreteres de rodatge i una terminal de passatgers.
1963: Es supera el milió de passatgers
1965: es construeix una torre de control i s'amplia la terminal i la pista 07-25
1992: s'amplia la terminal B i es construeixen la terminal A i C. Es superen els 10 milions de passatgers.
2003: Es reforma la terminal B i s'amplia la terminal A
2008: S'amplia la terminal C
2009: s'inaugura la nova terminal de passatgers, la Terminal 1. Es construeix una nova torre de control. Les terminals A, B i C passen a dir-se T2A, T2B i T2C
2011: L'aeroport passa a anomenar-se Barcelona-El Prat.
2014: Emirates comença a operar un vol diari amb un A380.
2018: es superen els 50 milions de passatgers.
24 de març de 2022: es modifiquen els designadors de les pistes 07L/R y 25L/R a 06L/R y 24L/R amb motiu de la variació magnètica soferta des de la construcció.
Terminals
Terminal T1
La T1 és la terminal més gran i més nova de l'aeroport, amb 545.000 m². Va ser inaugurada el 16 de juny de 2009 pel president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, pel president de la Generalitat de Catalunya José Montilla i pel ministre de Foment José Blanco. L'objectiu d'aquesta nova terminal va ser pal·liar el dèficit d'espai del que patia l'aeroport a causa del continu augment de passatgers en els últims anys i l'agudesa per la sobreocupació de l'espai interior de la terminal per establiments comercials. La nova terminal va ser dissenyada per Ricard Bofill, el mateix arquitecte que ja havia dissenyat reformes anteriors. Amb aquesta terminal es va augmentar la capacitat de l'aeroport fins als 55 milions de passatgers anuals, podent-se operar 90 vols per hora en lloc dels 62 anteriors. Per aquesta terminal passen fins a 100.000 passatgers diaris.
Té 101 portes repartides entre A, B, C, D i E. Les A i D estan en el dic Nord, les B al central, i les C i E al Sud. Totes les portes A, B i C es corresponen a la zona Schengen (primera planta) i les portes D i E són No-Schengen (tercera planta). Les C estan dedicades a vols regionals (tot i que estan sent adapatades per acomodar més avions No-Schengen, pel continu creixement de vols intercontinentals), i les A són pel Pont Aeri Barcelona-Madrid.
La terminal també disposa de 3 sales VIP, 1 centre balneari, un centre de negocis, gimnàs, perruqueria, una capella, un oratori, dutxes i habitacions per dormir (Air Rooms).
Restaurants i cafeteries: Burguer King, Pans&Company, Eat, Piscolabis, Go Natural, Tapa Tapa, Pannus, Häagen Dazs, La Plaza, Mediterranean Terrace, Como, La Botiga, Fridays, MásQmenos, Boldú, Enrique Tomás. Starbucks, Coofe bar, Central Cafè, Cafe Di Fiore
Terminal T2
La T2 va ser construïda per Ricardo Bofill Leví. L'objectiu va ser ampliar l'aeroport davant l'arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Aquesta terminal està dividida alberga les portes d'embarcament M, R, S, O, W i Y. Ajunta les antigues terminals A, B i C.
Restaurants i cafeteries: Burguer King, Breadway, Dots Bakery, Eat, Enrique Tomás, Exki, Food Market, Go Natural, Mussol, Santa Gloria
Terminal satèl·lit
És un projecte que augmentarà la capacitat de pasatgers de 55 milions a 70 milions. El projecte consta d'una terminal que es construirà on es troba la torre de control i s'hi accedirà a través d'un tren llançadora des de la terminal 1. Des de la terminal satèl·lit es faran vols internacionals i intercontinentals.[cal citació]
Actualment hi ha un projecte d'ampliació per part d'AENA en el qual es pretén invertir 1.700 milions al llarg dels pròxims 10 anys. Les principals actuacions serien la creació de la terminal satèl·lit entre les dues pistes i l'ampliació del la pista 24/L-06/R per a que pugui operar tot tipus d'avions. L'ampliació de la pista passa per l'eliminació de l'estany de la Ricarda, un espai protegit per la Unió Europea i que està creant moltes opinions diferents respecte a l'ampliació de l'aeroport. AENA manté que es protegiran 10 cops els terrenys afectats.
Terminal satèl·lit
Seria una terminal destinada a vols transatlàntics i de llarg rang que pretén fer de l'aeroport un HUB intercontinental. Es connectaria amb la T1 a través d'un servei llençadera subterrani.
Accessos i transport públic
Cotxe
Per tal d'accedir a la terminal T1 es pot fer a través de l'autovia B-22 a la que s'accedeix des de la C-31, tant en direcció Barcelona com en direcció Castelldefels.[28] o bé mitjançant vials interns que connecten amb les carreteres de la T2. La C-32B connecta la terminal T2 amb el ramal principal de l'autopista C-32 però també amb l'autovia de Castelldefels, la C-31.
Taxi
Existeixen 3 parades de taxi a la terminal T1, dues a la zona d'arribades (planta 0) i una altra situada al corredor Madrid-Barcelona. A la T2 hi ha una parada al davant de les terminals T2A, T2B i T2C.
Transfer Privat
Hi ha múltiples companyies[29] que presten servei de transfer a l'aeroport de barcelona, la majoria compta amb un servei d'espera i recollida a la terminal per evitar pèrdues de temps i fer més agradable l'arribada dels passatgers.
En el futur, per les mateixes vies de la L9 circularan también els trens de la L2, que connectaran l'aeroport amb el centre de Barcelona.
El bitllet senzill i la targeta T-10 no són vàlids en aquestes estacions. És necessari el bitllet de l'Aeroport amb un cost de 4,50 euros. La resta de bitllets (T-50/30, T-Mes, T-Trimestre, etc.) i altres títols bonificats són vàlids.
L'Aeroport del Prat està connectat amb les principals estacions de ferrocarril de Barcelona a través de la línia de rodalia R2 Nord de Rodalies de Catalunya. Amb una freqüència de 30 minuts, els trens van circulant a través d'un ramal de la línia 2, que el connecta amb l'estació de Sants i la de Passeig de Gràcia on es pot fer un transbord amb els serveis del metro de Barcelona i altres línies de rodalia, regionals, llarga distància i alta velocitat.
L'estació de l'aeroport està situada al davant de la terminal T2B i es connecta amb ella gràcies a una passarel·la coberta que travessa la carretera i surt a l'interior de la terminal. Un cop a dins, és fàcil accedir a la resta de terminals de la T2. Per tal de poder connectar amb la T1, hi ha un servei gratuït d'autobusos que connecta les dues terminals.
Està en construcció un túnel que unirà la terminal T1 de l'aeroport amb la terminal T2 per serveis de rodalia possibilitant la connexió de totes les terminals amb l'Estació de Sants i amb el Passeig de Gràcia de Barcelona.[30]
Accidents i incidents
El 21 d'octubre de 1994, un avió de càrrega Falcon 20 va realitzar un aterratge d'emergència a l'aeroport després de patir una avaria al tren d'aterratge, cap dels tres membres de la tripulació van resultar ferits.
El 19 de febrer de 1998, el comanadant i el primer oficial van morir en estavellar-se un aparell d'aviació general d'Ibertrans al municipi de Gavà poc després que s'hagués enlairat del Prat.
El 28 de juliol de 1998, una avioneta de càrrega procedent de Palma carregada de premsa estrangera es va estavellar poc abans d'aterrar al costat d'una de les tanques que envolten l'aeroport, matant dos membres de la tripulació i el copilot.[31]
L'any 2002, el vol 2937 de Bashkirian Airlines procedent de l'aeroport de Domodedovo de Moscou, va xocar amb el vol 611 de DHL a Alemanya en ruta a Barcelona.
A l'octubre de 2004 un avió de KLM va tenir un petit accident i es va quedar a pista sense tren d'aterratge.
El 3 de desembre de 2010, el tancament de l'espai aeri per part d'AENA com a conseqüència d'un conflicte laboral amb el col·lectiu de controladors aeris a nivell estatal, va deixar inoperatiu l'Aeroport de Barcelona. Durant el matí del 4 de desembre, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va militaritzar el cos de controladors aeris, que van haver de treballar sota control militar.[cal citació]
El 24 de març del 2015, un avió A320 que operava el vol 9525 de Eurowings que sortí de l'Aeroport de Barcelona en direcció Düsseldorf es va estavellar intencionadament pel seu copilot als Prats de Blèuna Auta, França. Van morir tots els passatgers i la tripulació, 150 persones.
,_The_Netherlands_pic3.JPG)
_Swift_Air_MAH_29SEP06_(5931307891).jpg)
.jpg)
.jpg)
_(4399028900).jpg)
_Cargolux_LX-ACV_(8732017543).jpg)
,_N343AN,_Boeing_767-323_ER_(16456588015).jpg)
.jpg)
_(41347710005).jpg)
_at_Barcelona_Airport.jpg)
