Angkor

Angkor és l'antiga capital de l'Imperi khmer a la rodalia de l'actual Siem Reap, al nord del llac Tonlé Sap i nord-oest de Cambodja. A Angkor, hi vivien en l'època de l'apogeu d'aquest regne vora d'un milió d'habitants, més que en qualsevol ciutat europea d'aquell temps. D'aquella ciutat, o conjunt de ciutats, se'n conserva actualment un extens camp arqueològic amb centenars de temples de diferents èpoques i tipus, que després del règim de Pol Pot s'ha transformat en un centre d'atracció turística de primera fila. Tot aquest conjunt va ser declarat el 1992 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Història

Fundació

L'imperi khmer va succeir en el temps el Regne de Txenla, que s'havia transformat en diversos regnes i estats enfrontats. La capital d'aquella època era Isanapura, l'actual Sambor Prei Kuk. En el 802, Jayavarman II (802-850) els va unificar, consagrant-se com a únic sobirà i independitzant-se de Java, a la qual, d'alguna manera, alguns regnes txenla havien quedat sotmesos. Fins i tot, Jayavarman II havia residit fins llavors a Java. L'acte de proclamació com a rei va tenir lloc al mont Kulen, al nord d'Angkor. Va abandonar l'antiga Isanapura i va establir la seva cort a Hariharalaya, a l'actual lloc de Roluos, a l'est de Siemp Reap.

Roluos (Hariharalaya)

Indravarman I (877-889) fou el principal constructor dels grans temples de Roluos (Hariharalaya); va aixecar el temple de Preah Ko (879) i el dedicà al fundador de l'imperi, Jayavarman II, potser a causa que ell mateix era un monarca intrús. També va portar a terme importants obres hidràuliques destinades a minvar els efectes de manca d'aigua en l'època seca.

Angkor (Yasodharapura)

L'establiment de Roulos va durar poc; Yasovarman I (889-910), fill d'Indravarman I, després d'aixecar els temples de Lolei, estableix la seva pròpia capital més al nord, a l'actual Angkor, que anomena Yasodharapura. D'una manera anàloga al que havia fet el seu pare a Roulos, hi construeix un estany (el Baray oriental) com a reserva d'aigua per a provisió de la nova ciutat. Al seu costat, també aixeca diversos edificis.

Koh Ker (Chok Gargyar)

El 921, Jayavarman IV (921-941) es fa coronar rei a Koh Ker, a uns cent km al nord-est d'Angkor, on estableix la capital, provocant un nou canvi d'ubicació. Aquesta capital es manté durant el curt regnat del seu fill; a la seva mort (944), un nou trasllat retorna la capitalitat a Angkor.

Retorn a Angkor

Rajendravarman II (944-968) va fer retornar la cort a Angkhor pròpiament dita i una de les seves primeres accions fou aixecar el temple de Mebon oriental, al bell mig de l'estany (el Baray oriental) que havia construït Yasovarman I anteriorment. L'un darrere l'altre, els monarques es van succeint i intenten deixar empremta del seu pas aixecant nous edificis dedicats a la glòria dels déus, d'ells mateixos i de la monarquia com a institució.

Suryavarman I (1006-1050) posa fi a una època de turbulències polítiques, que retornaran més endavant. La història d'Angkor és un reflex de la mateixa història del regne, amb monarques que es van succeint, intrigues, usurpadors del poder, etc. Mentrestant, van deixant la seva empremta en les construccions del complex monumental.

Angkor Vat

Imatges d'un pont d'accés a Angkor Thom.

Més endavant, sota Suryavarman II (1113-1149), s'aixeca el monument sens dubte més important del conjunt: Angkor Vat, el temple i mausoleu, punt de referència de l'arquitectura khmer per les seves dimensions i bellesa.

Poc després, el 1177, l'exèrcit del regne de Txampa (que cal situar a l'actual Vietnam) fa una incursió i ataca Angkor a través del llac Tonlé Sap, i troba la ciutat militarment desprotegida. L'ocupa i la saqueja, i queda durant quatre anys sota el seu domini. Jayavarman VII pot recuperar el poder el 1181 i porta l'imperi a la seva màxima esplendor.

Angkor Thom

Sota Jayavarman VII, s'aixeca Angkor Thom, la nova ciutat tancada per una muralla quadrada d'uns tres km de costat amb cinc portes d'entrada i amb el seu centre monumental farcit de construccions (Bayon, Bauphon, Phimeanakas…).

Abandó

A començament del segle xiv, la història d'Angkor i del mateix imperi queda desdibuixada, els documents històrics són pocs i poc concrets. No s'ha conservat res de les construccions que s'haurien pogut aixecar després del segle xiv; es feien de fusta. Entre el 1351 i 1357, la capital cau en mans del tai. Els khmer recuperen el poder, però la debilitat es manté. El 1431, és novament ocupat pels tais i el país passa a dependre d'Ayutthaya, la capital del Regne tailandès. Aquesta pot ser la data que marca la fi d'Angkor. La importància de les zones millor comunicades, com Phnom Penh, fa que la capital es trasllade definitivament a aquesta ciutat el 1434. Angkor es manté amb més o menys vitalitat fins al segle xvi.

Descobriment d'Occident

Angkor Vat fotografiat el 1866 per Emile Gsell (1838-1879).

El lloc és "redescobert" pels occidentals arran de l'intent de cristianització per missioners francesos. A començament del segle xix, hi intervenen els arqueòlegs, que comencen a investigar la zona. El 1863, Cambodja passa a ser un protectorat francès i comencen les investigacions, més o menys sistemàtiques, del complex, que són objecte de gran interès des d'Europa. El 1901, es crea l'École Française d'Extrême-Orient, que s'hi dedica de manera particular i exclusiva fins al 1970, que ho ha de deixar per motius de seguretat. Les investigacions es recuperen a partir del 1980, sota la direcció del govern de Cambodja i amb la participació de diferents països. Des del 1992, el complex entra en les llistes del Patrimoni de la Humanitat. En tot aquest temps, s'hi ha portat a terme importants treballs de localització, neteja i restauració.

Monuments d'Angkor

**Principals monuments d'Angkor i rodalia**
Element	Data	Impulsor	Dedicació	Situació
Ak Yum	s. VIII	?	hinduista	Sud del Baray Occidental
Preah Ko	879	Indravarman I (877-889)	Xiva	Roluos
Bakong	881	Indravarman I (877-889)	Xiva	Roluos
Lolei	893	Yasovarman I (889-910)	Xiva	Roluos
Baray Oriental	s. IX-X		-	Angkor
Phnom Krom	s. IX-X		hinduista	Sud-oest d'Angkor
Phnom Bakheng	907 ?		Xiva	Sud d'Angkor Tom
Prasat Bei	s. X		?	Sud d'Angkor Tom
Prasat Kravan	921	Isanavarman II (921-928)	Vixnu	Sud del Baray Oriental
Baksei Chamkrong	947	Reformat per Rajendravarman II (944-968)	Xiva	Sud d'Angkor Tom
Mebon Oriental	952	Rajendravarman II (944-968)	Xiva	Baray Oriental
Pre Rup	961	Rajendravarman II (944-968)	Xiva	Sud del Baray Oriental
Banteay Srei	967	Alt dignatari de Rajendravarman II (944-968)	Xiva	Nord d'Angkor
Ta Keo	1000 ?	Jayavarman V (968-1001)	Xiva	Ponent del Baray Oriental
Baray Occidental	s. XI	Suryavarman I (1006-1050)	-	Angkor
Mebon Occidental	s. XI	Suryavarman I (1006-1050)	hinduista	Baray Occidental
Thommanon	s. XII	Suryavarman II (1113-1149)	hinduista	Llevant d'Angkor Thom
Angkor Vat	s. XII		Vixnu	Angkor
Banteay Samre	s. XII		Vixnu	Llevant de Baray Oriental
Chau Say Tevoda	1150		hinduista	Llevant d'Angkor Thom
Srah Srang	s. X-XII	Acabat per Jayavarman VII (1160-1219)	-	Sud del Baray Oriental
Angkor Thom	s. XII-XIII, amb construccions anteriors	Jayavarman VII (1160-1219)	-	Angkor
Phimeanakas	s. XI	Suryavarman I (1006-1050)	Xiva	Palau Reial d'Angkor Tom
Baphuon	1060 ?	Udayadityavarman II (1050-1066)	Xiva	Angkor Tom
Palau Reial	s. XI-XIII	diversos	-	Angkor Tom
Terrassa dels Elefants	s. XII	Jayavarman VII (1160-1219)	-	Angkor Tom
Bayon	1200-?		budista	Angkor Tom
Prasat Chrung	s. XII-XIII		budista	Angkor Tom
Prasat Suor Prat	segle xiii	Indravarman II (1219-1243)	-	Angkor Tom
Terrassa del Rei Leprós	segle xiii	Jayavarman VIII (1243-1295)	-	Angkor Tom
Preah Palilay	segle xiii-XIV	?	budista	Angkor Tom
Ta Prohm	1186	Jayavarman VII (1160-1219)	budista	Sud del Baray Oriental
Ta Prohm Kel	1186		budista	Ponent d'Angkor Vat
Preah Khan	1191		budista/hinduista	Nord d'Angkor Tom
Ta Som	s. XII		budista	Nord del Baray Oriental
Ta Nei	s. XII		budista	Ponent del Baray Oriental
Banteay Kdei	s. XII-XIII		budista	Sud del Baray Oriental
Neak Pean	s. XII-XIII		budista	Nord del Baray Oriental

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angkor

Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cité khmère. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1.
Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-08-200897-5.
Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X.