Un arc insular és un tipus d'arxipèlag compost per una cadena de volcans alineats en forma d'arc i que estan situats paral·lels i a prop d'un límit entre dues plaques tectòniques convergents. La majoria dels arcs insulars es formen quan una placa tectònica subdueix una altra i, en molts casos produeix magma a una fondària per sota de la placa inferior.[1] Tanmateix això només és cert per al tipus dels arcs volcànics muntanyosos. Per exemple, grans parts dels Andes a les muntanyes del Canadà són arcs vulcànics. També illes com Creta són arcs vulcànics però no és vulcànica. Alguns exemples són les Illes Aleutianes, les Illes Kurils, l'Arxipèlag del Japó, les Illes Filipines o les Noves Hèbrides.
Classificació
Existeix un cert debat sobre la utilitat de la distinció entre els arcs insulars i els arcs volcànics. El terme "arc d'illes volcàniques" no és més que una sub-classificació de "arc d'illes." Els arcs d'illes es creen tectònicament cinturons amb muntanyes en forma d'arc que són en part sota el nivell del mar. Essencialment, representen una situació geogràfica-topogràfica específica en què un cinturó de muntanyes se submergeix parcialment en l'oceà. Molts d'ells es componen de volcans, i per tant, es poden classificar més com arcs d'illes volcàniques.
Formació tectònica
A la zona de subducció, la pèrdua de materials volàtils de la subducció indueix la fusió parcial del mantell superior. Aquest procés, anomenat flux de fusió, genera magma de baixa densitat que sura i s'introdueix a la placa predominant. La cadena de volcans resultant té la forma d'un arc paral·lel al límit de la placa convergent.
↑Coleman, P.J. «Geology of the Solomon and New Hebrides Islands, as Part of the Melanesian Re-entrant, Southwest Pacific» (en anglès). Pacific Science, 24, 7-1970, pàg. 289.
