Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 1.200 parlants a Daguestan.
Característiques
És una parla poc habitual per molts dels seus fonemes i pel seu contrast entre fricativa velar lateral sorda, sonora i ejectiva. Es tracta d'una llengua ergativa-absolutiva amb quatre classes de substantius[1] i té un notable sistema morfològic del sistema amb grans paradigmes i irregularitats a tots els nivells.[2] Matemàticament, hi ha 1.502.839 formes possibles que es poden derivar d'una única arrel verbal.[3]
Ortografia
Fins a temps recents l'artxi no tenia forma escrita i els especialistes l'escrivien en alfabet llatí. Des de 2006 el Grup Morfològic de Surrey ha desenvolupat una escriptura per a aquest idioma en alfabet ciríl·lic basat en l'àvar, i que és usat en el Diccionari Artxi-Rus-Anglès juntament amb transcripció IPA.
Ortografia pràctica artxi pel SMG
Lletra base
Lletres derivades i pronunciació IPA
IPA
IPA
IPA
IPA
IPA
IPA
IPA
IPA
а
А а
/a/
АӀ аӀ
/aˤ/
Á а́
/á/
А́а а́а
/áː/
А́Ӏ а́Ӏ
/áˤ/
б
Б б
/b/
в
В в
/w/
per altres, veure sota
г
Г г
/g/
Гв гв
/gʷ/
Гь гь
/h/
Гъ гъ
/ʁ/
Гъв гъв
/ʁʷ/
ГъӀ гъӀ
/ʁˤ/
ГъӀв гъӀв
/ʁˤʷ/
ГӀ гӀ
/ʢ/
д
Д д
/d/
Дв дв
/dʷ/
е
Е е
/e/
ЕӀ еӀ
/eˤ/
Е́ е́
/é/
Е́е е́е
/éː/
Е́Ӏ е́Ӏ
/éˤ/
ж
Ж ж
/ʒ/
Жв жв
/ʒʷ/
з
З з
/z/
Зв зв
/zʷ/
и
И и
/i/
ИӀ иӀ
/iˤ/
И́ и́
/í/
И́и и́и
/íː/
и́Ӏ
/íˤ/
й
Й й
/j/
к
К к
/k/
кк
/kː/
Кв кв
/kʷ/
ккв
/kːʷ/
КӀ кӀ
/kʼ/
КӀв кӀв
/kʷʼ/
Къ къ
/qʼ/
Къв къв
/qʷʼ/
ккъ
/qːʼ/
КъӀ къӀ
/qˤʼ/
КкъӀ ккъӀ
/qːˤʼ/
КъӀв къӀв
/qˤʷʼ/
Кь кь
/k͡ʟ̝̊ʼ/, /ʟ̝/
Кьв кьв
/k͡ʟ̝̊ʷʼ/
л
Л л
/l/
Лъ лъ
/ʟ̝̊/
Ллъ ллъ
/ʟ̝̊ː/
Лъв лъв
/ʟ̝̊ʷ/
Ллъв ллъв
/ʟ̝̊ːʷ/
ЛӀ лӀ
/k͡ʟ̝̊/
ЛӀв лӀв
/k͡ʟ̝̊ʷ/
м
М м
/m/
н
Н н
/n/
о
О о
/o/
ОӀ оӀ
/oˤ/
О́ о́
/ó/
О́о о́о
/óː/
О́Ӏ о́Ӏ
/óˤ/
п
П п
/p/
пп
/pː/
ПӀ пӀ
/pʼ/
р
Р р
/r/
с
С с
/s/
Сс сс
/sː/
Св св
/sʷ/
Ссв ссв
/sːʷ/
т
Т т
/t/
тт
/tː/
ТӀ тӀ
/tʼ/
Тв тв
/tʷ/
у
У у
/u/
УӀ уӀ
/uˤ/
У́ у́
/ú/
У́у у́у
/úː/
У́Ӏ у́Ӏ
/úˤ/
х
Х х
/χ/
Хх хх
/χː/
Хв хв
/χʷ/
Ххв ххв
/χːʷ/
ХӀ хӀ
/ʜ/
ХьӀ хьӀ
/χˤ/
ХхьӀ ххьӀ
/χːˤ/
ХьӀв хьӀв
/χˤʷ/
ХхьӀв ххьӀв
/χːˤʷ/
Хъ хъ
/q/
Хъв хъв
/qʷ/
ХъӀ хъӀ
/qˤ/
ХъӀв хъӀв
/qˤʷ/
ц
Ц ц
/t͡s/
Цв цв
/t͡sʷ/
ЦӀ цӀ
/t͡sʼ/
ЦӀв цӀв
/t͡sʷʼ/
Цц цц
/t͡sː/
ЦцӀ ццӀ
/t͡sːʼ/
ч
Ч ч
/t͡ʃ/
Чв чв
/t͡ʃʷ/
ЧӀ чӀ
/t͡ʃʼ/
ЧӀв чӀв
/t͡ʃʷʼ/
ЧчӀ ччӀ
/t͡ʃːʼ/
ш
Ш ш
/ʃ/
Щ щ
/ʃː/
Шв шв
/ʃʷ/
Щв щв
/ʃːʷ/
ы
ы
/ə/
Fonologia
L'arči té, de la mateixa manera que els seus parents caucàsics del nord-est, un sistema fonològic molt complicat, del que n'és un exemple extrem. Compte amb 26 fonemes vocàlics i entre el 74 i 82 fonemes consonàntics en funció de l'anàlisi.
Vocals
L'arči té un sistema simètric de sis vocals (/i e ə a o u/).[1] Totes llevat /ə/ poden trobar-se en cinc varietats: curta, faringelitzada, to alt, llarga (amb to alt), i faringelitzada amb to alt (ex. /a/, /aˤ/, /á/, /áː/, i /áˤ/). De totes elles, només /ə/ i /íˤ/ no es troben a l'inici de paraula.[4] Exemples de /íˤ/ no inicials són /díˤt͡ʃa/ ('ser gros')[5] i /iˤntíˤmmaj/ ('cervell').[6]
Consonants
Entre els idiomes sense clics consonàntics, l'arči té un dels inventaris consonàntics més grans juntament amb la recentment extinta ubikh de les llengües caucàsiques del nord-oest, amb una mica més. La següent taula mostra totes les consonants que es poden trobar al tutorial del llenguatge i al diccionari arči.
Dirr, A. M.. «Arčinskij jazyk». A: Sbornik materialov dlja opisanija mestnostej i plemen Kavkaza, 1908.(rus)
Kaxadze, O. I.. The Archi language and its relation to other Daghestan languages. Tbilisi: Mecniereba, 1979.(georgià)
Kibrik, Aleksandr E. «O formal'nom vydelenii soglasovatel'nyx klassov v arčinskom jazyke». Voprosy jazykoznanija, 1, 1972, pàg. 124–31.(rus)
Kibrik, Aleksandr E. Taksonomičeskaja grammatika. vol. 2 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.(rus)
Kibrik, Aleksandr E. Dinamičeskaja grammatika. vol. 3 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.(rus)
Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: R. Smeets. Indigenous languages of the Caucasus. vol. 3. Nova York: Caravan Books, 1993, p. 297–365.(anglès)
Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: Andrew Spencer and Arnold M. Zwicky. The Handbook of Morphology. Blackwell Publishers, 1998, p. 455–476.(anglès)
Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Arčinskij jazyk. Teksiy i slovari. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.(rus)
Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Tom 1. Leksika. Fonetika. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.(rus)
Mikailov, K. Š.. Arčinskij jazyk, 1967.(rus)
Xajdakov, S. M.. «Arčinskij jazyk». A: Jazyki narodov SSSR. vol. 4. Moscow: Nauka, 1967.(rus)
