El seu terme té 3,5 km², se situa en la serra de Segària i és el més alt de la serra, la qual atrau nombrosos senderistes.
Es troba a una distància de 94 km de València i 96 km d'Alacant i 14 km de Dénia. S'hi accedix per la carretera CV-729, venint des de la N-332 o des de l'autopista A-7 cal prendre l'eixida d'Ondara.
Església de sant Andreu. Data del segle XVII. Amb planta de creu grega, podem contemplar-hi el retaule de l'altar major, presidit per la imatge de Sant Andreu. Una de les capelles laterals està dedicada a l'Ecce Homo, patró del poble de Benimeli. La capella va ser reconstruïda l'any 1920 i coberta amb una cúpula. L'edifici ha sigut restaurat recentment.
Mirador de Segària. Escasses deixalles d'un petit castell que s'aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro. Les dues úniques construccions defensives es troben en els dos possibles accessos, un és una garita, i l'altra és un fortí de pedra i material de calç. Al centre, hi ha a més una gran cisterna d'argamassa, la funció era la de reserva d'aigua per a necessitats humanes, quan la població de la vall havia d'acollir-se a este refugi. Segurament va ser abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual és de ruïna absoluta, fins i tot s'aprofita per a usos ramaders.
Calvari. Situat a la part alta del poble, va ser construït per persones voluntàries de Benimeli, en substitució de l'antic, que estava en ruïnes i no tenia el mateix itinerari que l'actual.
Casa del senyor. Situada al carrer del mateix nom, conserva restes de l'antic palauet àrab i del que va ser la casa del senyor de Benimeli. Encara es pot apreciar l'antiga torre.
Cova de la senyora. Es troba a la serra de Segària, sota el Tossal Devesa. El nom es deu al fet que en l'any 1834 va anar a refugiar-se a Benimeli procedent de Saragossa la senyora Dionisia Torres García de Navasqües, a causa de la segona epidèmia colèrica. Dionisia es va refugiar en la cova, on va ser atesa per una família del poble, i va morir allí el 6 novembre 1834.
Font de Català. Situada a la serra de Segària, la font de Català data del segle X aproximadament. Consta d'una pica de pedra picada i una teula per on surt l'aigua, que és molt dura i fresca.
Font de Ramon
Font del Campillo. Situada a la part mitjana de la serra de Segària, l'aigua que brolla és una barreja de l'aigua de la font de Català que es filtra per les roques, i d'"aigua molls" que són freqüents a la serra. Data del segle x, i antigament era utilitzada com a abeurador de bestiar, doncs just per allà passa un antic assagador. Naix d'un marge de pedres i té una pica estreta i allargada per poder beure els animals.
Gastronomia
De la seua gastronomia citem la paella valenciana, l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergínia amb espinetes.
Festes
Festes patronal de l'Ecce-Homo. Són les festes més importants del poble i se celebren la tercera setmana completa del mes d'Agost en honor del patró de la localitat, l'Ecce-Homo i la Puríssima, amb processons, cercaviles, sopars populars, revetlles i focs artificials.
Festes del Cor de Jesús. Se celebren durant un cap de setmana a mitjans de Juny amb sopars populars,revetlles, missa, processons i cercaviles.
Festes de Sant Andreu Apòstol. Se celebren l'últim diumenge de Novembre en honor del titular de la parròquia amb una gran dinada a la qual acudix tot el poble i nombrosos visitants.
Rosari de l'Aurora. Se celebra el primer diumenge d'Octubre. A l'alba la imatge de l'església ix en processó, tot seguit se celebra la missa i se servix un esmorzar a la plaça per a tot el poble.
Setmana cultural. Se celebra a finals d'abril amb teatres, conferències, competicions esportives, concerts i exposicions.
Notes
↑També participaren a les eleccions de 2019: Partit Popular (PP) (12 vots, 5%).