Tot i que era d'origen jueu, fou ell mateix qui es canvià el nom de Benjamin pel de Bernhard. De 1836 fins a 1839, va estudiar pintura l'Escola de Belles Arts de Berlín, i per aquella època (aproximadament entre 1837 i 1843), fou un dels membres del grup Plèiades de Berlín[1] El 1839 s'instal·là a Hamburg, i el 1845, marxà a viure a Londres, lloc on hi obtingué la nacionalitat britànica, i on participà de manera sostinguda a la vida escaquística de la ciutat.
El 1851 fou un dels participants al Torneig de Londres, el primer torneig internacional d'escacs de la història, on hi fou 7è. A la primera eliminatòria, va batre Henry Bird per 2,5 a 1,5, però perdé contra Staunton a la segona per 2,5 - 4,5, i fou eliminat per J. Szen a la tercera.[3][4][5]
Força i estil de joc
Malgrat que era un fort jugador, el seu mèrit principal dins els escacs fou la creació analítica. Va dedicar-se a la composició de problemes i estudis. Va guanyar el primer torneig de composició d'estudis de la història, que havia organitzat en Löwenthal.
Rànquing mundial
El seu millor rànquing Elo[6] s'ha estimat en 2579 punts, l'octubre de 1846, moment en què tenia 39 anys,[7] cosa que el situaria en 4t lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 3r millor jugador mundial en 24 diferents mesos, el març de 1846 i el maig de 1850.
Altres activitats escaquístiques
Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
En col·laboració amb Josef Kling, el 1851 va publicar Chess Studies, una col·lecció de 208 finals. Després de la mort de Kling, Horwitz va publicar el 1884, sota el títol de Chess Studies and End-Games, une reedició augmentada que ha establert les bases de la teoria moderna dels finals. Els dos autors són en qualsevol cas sovint considerats els fundadors de l'estudi d'escacs modern.
A partir de 1855, Horwitz va compondre més de 200 estudis, que va anar publicant a publicacions diverses, Westminster Papers, The City of London Chess Magazine i The Chess Monthly.
Un estudi
Bernhard Horwitz, Torneig de Londres, 1862, Primer premi
8
↑ 2,02,1La notació (+x -y =z) vol dir que el jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
↑Taula de creuaments i partides en PGN del Torneig de Londres de 1851: Weeks, Mark. «1851 London Tournament» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 23 setembre 2011].
↑El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors