Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Biografia
En Harrwitz nasqué a Breslau - actualment, Wrocław, (Polònia) - quan la ciutat formava part de la Silèsia prussiana dins el Regne de Prússia. Va fer-se una reputació en el món dels escacs al Café de la Régence, a París, principalment com a jugador d'escacs a la cega (va jugar, per exemple, un matx a la cega contra Lionel Kieseritzky, amb el resultat de (+5 =2 –11).[1] Com a escriptor d'escacs, va escriure el llibre Lehrbuch des Schachspiels (Berlin, 1862).
Resultats destacats en competició
Va disputar nombrosos matxs contra els jugadors més forts de l'època: A Anglaterra, el 1846, va perdre un matx contra Howard Staunton (+9 =1 –12)[1] (jugat amb hàndicap de peó i dos moviments), i va vèncer Bernhard Horwitz (+6 =4 –1).[1] El 1848, a Alemanya, va empatar un matx contra Adolf Anderssen.
Harrwitz va viure a Anglaterra des de 1849, i hi fundà la publicació d'escacs British Chess Review. El 1853 va guanyar un matx a Londres, contra Johann Löwenthal (+11 =10 –10) i un altre a Berlin contra Josef Szén (+3 –1 =1).[1] El 1856 es va mudar a París, on hi guanyà un matx contra Jules Arnous de Rivière. El 1858 va jugar en matx a París contra Adolf Anderssen, perdent per dos punts (+1 =3 –3), i un altre matx contra Paul Morphy; en aquest darrer Harrwitz va guanyar les dues primeres partides, però acabà perdent el matx per un resultat global de 5½-2½ (+2 =1 –4), (de fet, Harrwitz va abandonar el matx, al·legant causes de salut). Posteriorment, es va retirar a la regió austro-hongaresa del comtat del Tirol, i va morir a Bolzen el 1884.
Tot i que el seu marcador contra Morphy fou desfavorable, Harrwitz fou un dels primers mestres que van batre l'americà amb negres. La següent és una de les seves victòries al matx de Paris de 1858:
.svg){kind=small}
