La primera diòcesi d'Erfurt va ser erigida per sant Bonifaci el 742, però ja en 755 va ser suprimida i el territori es va agregar a l'arxidiòcesi de Magúncia (avui diòcesi). Segons la tradició, el primer i únic bisbe d'aquell període va ser Sant Adelari.
Després de la Segona Guerra Mundial parts de les diòcesis de Fulda i de Würzburg es van trobar a la zona d'ocupació soviètica i després a la República Democràtica Alemanya i va ser cada vegada més difícil per als bisbes el govern d'aquestes àrees de les seves diòcesis. Els bisbes de Fulda llavors erigiren llavors a Erfurt un vicariat general (Bischöflich-fuldaische Generalvikariat), mentre que els de Würzburg instituïren a Meiningen un comissariat episcopal (Bischöfliches Kommissariat).
El 1973 la Santa Seu va unir els dos territoris en el Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen (administració apostòlica d'Erfurt-Meiningen),[2] encomanant la seva gestió pastoral a un caràcter administrador apostòlic amb caràcter episcopal, suspenent de facto la jurisdicció dels bisbes de Fulda i Würzburg. Van ser administradors apostòlics Hugo Aufderbeck, bisbe titular d'Arca de Fenícia (1973-1981), i Joachim Wanké, bisbe titular de Castell de Mauritània (1981-1994).
Amb la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d'Alemanya, la Santa Seu va reorganitzar els territoris diocesans alemanys. Després de la convenció amb Turíngia del 14 de juny de 1994,[3] es va erigir la diòcesi d'Erfurt, establerta canònicament amb la butlla Quo aptius del Papa Joan Pau II del 27 de juny següent; la nova diòcesi es convertí en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Paderborn .
La diòcesi incloïa el Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen a excepció d'alguns municipis cedits a les diòcesis de Fulda i Dresden-Meißen i a la diòcesi de Magdeburg; al mateix temps, el territori es va ampliar amb els municipis subtractats de la diòcesi de Magdeburg i les diòcesis d'Hildesheim, Fulda i Dresden-Meißen.
Segons la convenció amb Turíngia, el dret d'elecció dels bisbes recau en el capítol de la catedral amb una llista de tres noms proposats per la Santa Seu, d'acord amb l'article 6 del concordat amb Prússia de 1929.[4]
↑Informazioni riportate da Catholic Hierarchy e da Gcatholic; negli Acta Apostolicae Sedis non si trovano né l'erezione dell'amministrazione apostolica né la nomina del primo amministratore e dei successivi.
