Des de 1884 a Espanya se li reconeixia tota la zona del Sàhara Occidental (vegeu Conferència de Berlín) encara que en 1912 els límits van ser revisats i acordats amb França, límits que van deixar un territori sensiblement menor que el de l'acord de 1860. No obstant això no serà fins a 1934 que s'envia una guarnició per establir-se de forma efectiva i prendre possessió de la zona. Aquesta estava al comandament del coronel Osvaldo Capaz Montes. La localitat va servir per establir el límit que fins a 1958 va constituir el territori anomenat Saguia el Hamra, posteriorment fusionat amb Río de Oro per formar la província del Sàhara Espanyol. Un any abans, el 27 de novembre de 1957, durant la "guerra que mai va existir" van ser segrestats els torrers i membres de la guàrdia civil destacada en la població durant un any i mig.[2][3][4] En 1975, després dels Acords de Madrid, va deixar de ser administrada per Espanya.
Sailing Directions (Enroute), West Coast of Europe and Northwest Coast of Africa (Pub. 143) (Bethesda: National Geo-Spatial Intelligence Agency, 2005), p. 214, s.v. "Cabo Bojador."
Charles Ralph Boxer, The Portuguese Seaborne Empire, 1415-1825 (London: Hutchinson and Co., 1969) [Caracanet, 1991], pp. 25–6.
Atlas of Pilot Charts: North Atlantic Ocean (Washington: National Imagery and Mapping Agency, 2002).
Carlos B. Carreiro (author),Portugal's Golden Years,The Life and Times of Prince Henry "The Navigator",(Dorrance Publishing Co, Inc), p. 64