És l'única ciutat important del Sàhara occidental que no va ser fundada pels espanyols. El 1898, un xeic sahrauí anomenat Maa-el-Ainin funda la ciutat en una zona rica en pastures i aigua, allunyada de la costa, però ben situada per controlar les caravanes que es dirigissin cap al nord.
Aquest xeic es nomena imam i combat els espanyols des d'aquest any; resistí gràcies a l'ajuda del soldà del Marroc fins a 1910. Aquest any, el sultà retira la seva ajuda a causa de les pressions franceses, de manera que el xeic ajudarà els combatents antifrancesos del sud del Marroc. El 1913França ocupa Esmara, la destrueix gairebé completament, i la hi retorna a Espanya.[2] La resistència va anar decreixent fins que acaba el 1920. El 1958 Smar fou teatre de l'operació aerotransportada Huracan durant la Guerra d'Ifni per portar el primer esquadró paracaigudista espanyol i el 7è RPC francès (operació Écouvillon), per tal d'eliminar l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí.[3]
El 2005, la ciutat es va convertir en escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina. El 25 de maig de 2005, la policia marroquina va dissoldre la Manifestació Pacífica en suport de la Independència i el Front Polisario en el marc de les noves intifades als carrers dels principals nuclis urbans del Sàhara occidental al costat de les protestes pro sahrauís en alguns centres universitaris del Marroc.
Smara dona nom a una de les quatre wilayas en les quals s'estructuren els refugiats saharauis a Tinduf.
