 Bustamita |
|---|
![]() |
| Fórmula química | CaMn2+Si₂O₆ |
|---|
| Epònim | Miguel Bustamante y Septién  |
|---|
| Localitat tipus | Franklin Mine, Franklin, Franklin Mining District, Sussex Co., New Jersey, Estats Units |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.08a |
|---|
| Dana | 65.2.1.2 |
|---|
| Heys | 14.18.13 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 15,41Å; b = 7,15Å; c = 13,82Å; α = 89,48°; β = 94,85°; γ = 102,93° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Color | rosa pàl·lid, vermell marronós; amb llum transmesa és incolor a rosa groguenc |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa | 5,5 a 6,5 (Mohs) |
|---|
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 3,32 a 3,43 g/cm³ (mesurada); 3,421 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,640 a 1,695 nβ = 1,651 a 1,708 nγ = 1,653 a 1,710 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,013 a 0,015 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 34° to 60° |
|---|
| Dispersió òptica | r > v or r < v* |
|---|
| Fluorescència | magenta-vermell a vermell intens (LW UV)(Franklin Mine, NJ) |
|---|
| Impureses comunes | Mg, Zn, Fe |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1922 |
|---|
| Símbol | Bst |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La bustamita o buchstamita és un mineral de la classe dels inosilicats.
Va ser descoberta a la Mina de Franklin, al comtat de Sussex de l'estat de Nova Jersey (Estats Units) i va ser descrita l'any 1826 per Alexandre Brongniart, que ho va nomenar en memòria del botànic i mineralogista mexicà Miguel Bustamante i Septiem (1790–1844).[2]
Característiques
Pertany al grup de la wol·lastonita, sent l'anàleg amb manganès de la ferrobustamita. Sol tenir com a impureses donant-li tonalitats de color les següents: magnesi, zinc i ferro.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bustamita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Per emmagatzemar-ho en col·leccions s'ha de tenir en un lloc que no li toqui la llum solar, doncs aquesta fa que el color rosa es vagi esvaint.
Apareix mitjançant metasomatisme associat a dipòsits de minerals de manganès metamorfitzats, típicament en skarns. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines Serrana (El Molar) i Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat), totes dues al Priorat.[3]
Minerals als quals normalment apareix associat: wol·lastonita, rodonita, johannsenita, grossulària, glaucocroïta, diòpsid i calcita.
Referències
- ↑ «Bustamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Alexandre Brongniart, « Sur la Bustamite, Bisilicate de manganèse et de chaux du Mexique », Annales des sciences naturelles, vol. VIII, Crochard, Libraire-Éditeur, Paris, 1826, p. 411-418
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 20 novembre 2023].
