 Yuksporita |
|---|
![]() |
| Fórmula química | K₄(Ca, Na)14Sr₂Mn (Ti, Nb)₄(O, OH)₄ (Si₆O17)₂(Si₂O₇)₃ (H₂O,OH)₃ |
|---|
| Epònim | mont Iukspor  |
|---|
| Localitat tipus | Hackman Valley, Yukspor Mt, Khibiny Massif, Kola Peninsula, óblast de Múrmansk, Northern Region, Rússia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.95 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.95 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.10 – Anhang |
|---|
| Dana | 66.3.1.5 |
|---|
| Heys | 17.1.19 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 24,86Å; b = 16,75Å; c = 7,05Å; |
|---|
| Grup espacial | grup espacial 10 |
|---|
| Color | rosa marronós a vermell |
|---|
| Duresa | 4,5 - 5 (Mohs) |
|---|
| Lluïssor | silky* |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Densitat | 3,05 g/cm³ |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial* |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,644 nγ = 1,660 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,016 |
|---|
| Pleocroisme | Rosa groguenc |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 46° to 76° |
|---|
| Dispersió òptica | relativament forta |
|---|
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Mg, Sr, Cl |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1922 |
|---|
| Símbol | Yks |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La yuksporita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'umbita”. Va ser descoberta l'any 1922 a la muntanya Yukspor del massís de Khibini (Rússia), sent nomenada així per aquesta muntanya.[2]
Un sinònim poc usat és juxporita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilat i hidratat de diversos metalls: potassi, calci, sodi, estronci, manganès, titani i niobi. L'estructura molecular és la de inosilicat del tipus amfíbol amb cadenes dobles de tetraedres de sílice.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro, magnesi, clor, bari i fluor.
Apareix en vetes de roques alcalines diferenciades de tipus sienita amb nefelina.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: titanita, pectolita, astrofilita, biotita, egirina, kalsilita, feldespat potàssic, lamprofilita, wadeita o tausonita.
Referències
