Començà treballant als Tallers Boladera de Terrassa, però el 1947 va marxar a Tetuan, on fou director d'una companyia de transports elèctrics. Tornà a Barcelona en 1950, on va fer amistat amb Vilfred Ricart, qui l'introduirà com a enginyer en les noves empreses creades pel règim franquista.[1] El 1957 fou nomenat president d'ENASA, càrrec que deixà el 1967 quan fou nomenat president d'Alts Forns de Biscaia. El 1970 deixà el càrrec quan el ministre d'Indústria José María López de Letona el va nomenar president de l'Institut Nacional d'Indústria, càrrec que va ocupar fins al 1974.
Durant les darreries dels anys 70 i principis dels 80, fou un dels personatges més influents en el sector públic espanyol de l'època. Conservador convençut, Franco li oferí el ministeri d'Indústria, però el rebutjà per no voler implicar-se personalment en política.
Morí a Mallorca, on els darrers anys de la seva vida hi passava llargues temporades (concretament a Valldemossa), el 22 d'agost de 2006 per una insuficiència respiratòria. A Bon Sossec (Marratxí) se celebrà una missa en el seu record el 23, on hi assistiren nombroses personalitats del món empresarial i polític espanyol. Sempre tingué fama de bon gestor.
