Estats Units fou elegit com a seu de la Copa del Món, generant una gran polèmica pel fet de ser un país sense tradició futbolística, a causa de la popularitat d'altres esports com el bàsquet, el beisbol i el futbol americà. No obstant això, gràcies al desenvolupament econòmic i a les infraestructures de les quals disposava el país, l'esdeveniment tingué un gran èxit marcant xifres històriques d'assistència de públic i de recaptació financera, encara imbatudes, i que a més va permetre el desenvolupament del soccer als Estats Units. El torneig, en el qual participaren 24 països, es va disputar en 10 seus amb estadis amb una capacitat d'uns 70.000 espectadors de mitjana.
La final la disputaren el Brasil i Itàlia a l'Estadi Rose Bowl de Pasadena, prop de Los Angeles. Després d'empatar sense gols, tant en el temps reglamentari com en la pròrroga, tots dos equips s'enfrontaren en una tanda de penals per primera vegada en una final de la Copa del Món. Finalment, l'equip sud-americà es coronà tetracampió, després que Baresi, Massaro i Roberto Baggio fallessin els seus xuts.
La mascota del torneig fou un gos anomenat Striker.
Antecedents
Després de la renúncia de Colòmbia per a organitzar la Copa del Món de 1986, Brasil, Canadà, Bolívia i els Estats Units presentaren candidatures per a organitzar l'esdeveniment. No obstant això, la candidatura dels Estats Units no tenia suport internacional, per la qual cosa renuncià a organitzar-lo i donà suport al seu veí del sud, Mèxic, en l'elecció de la seu de la Copa del Món de 1986, a canvi de tenir el suport de la FIFA per a ser la seu de l'edició de 1994, la qual havia de tornar a Amèrica.
Els Estats Units representaven per a la FIFA un lloc de gran importància, a causa del seu poder econòmic. No obstant això, el soccer (com es coneix el futbol en aquell país) no era un esport popular, ni tan sols existia una lliga de futbol professional. Mentre que la FIFA donava suport a la candidatura dels Estats Units com una forma d'estendre la pràctica del futbol en aquell país, gran part de la comunitat internacional estava en contra de dur el campionat més important de futbol a un país on no era practicat massivament. Marroc i Brasil també presentaren candidatures, però la del país africà representava la possibilitat d'organitzar el torneig per primera vegada en un continent on el futbol es desenvolupava ràpidament. Finalment, malgrat el rebuig d'alguns grups tradicionalistes, els Estats Units foren elegits per 10 vots a favor, 7 per al Marroc i només 2 per al Brasil, el 4 de juliol de 1988.
Després d'elegida la seu, el govern dels Estats Units i la FIFA començaren amb els preparatius de l'esdeveniment i a complir la promesa d'incentivar el futbol en aquell país. Malgrat els esforços, com la creació de la Major League Soccer el 1993, el públic nord-americà no s'interessà pel futbol. Una enquesta del USA Today realitzada uns dies abans de l'inici de la Copa del Món informà que sols un 25% dels estatunidencs sabien de la realització de l'esdeveniment i que un 15% d'ells veuria algun partit. Els diaris del país criticaven l'organització del torneig: un periòdic deia «Aquí el futbol és l'esport del futur, i sempre ho serà», mentre que una editorial del Washington Post assenyalava que «el futbol és un joc que els estatunidencs ensenyem als nostres fills fins que són suficientement grans per fer alguna cosa interessant». Després de l'inici del torneig, un 10% de les notícies esportives del New York Times parlaven de la Copa del Món, mentre que un 70% estaven dedicades al beisbol.
No obstant això, la històrica victòria de la selecció local front al combinat de Colòmbia, provocà que el públic estatunidenc començara a interessar-se per l'esdeveniment. Una nova enquesta del USA Today assenyalava que el 88% dels nord-americans sabia que la Copa del Món es disputava als Estats Units i un 44% del total assegurava que veuria almenys un partit per televisió. D'igual manera, s'incrementà el nombre d'espectadors locals en els partits disputats arreu del país.
La Copa del Món tingué un rècord de 144 països inscrits, entre els quals destacaven l'ingrés de nous països formats després de la desintegració de països de llarga tradició futbolística com Iugoslàvia, Txecoslovàquia i la URSS. Amb el fi de promoure un joc més ofensiu, la FIFA decidí que els partits guanyats donarien de tres punts durant la fase de grups.
↑Primera participació de Rússia, no obstant, es considerada per la FIFA com a successora de la URSS la qual participà 8 vegades prèviament.
Seus
Per a la Copa del Món, s'escolliren 10 seus arreu del país, principalment amb estadis utilitzats per a la pràctica de futbol americà, a causa de la inexistència de camps especialitzats de soccer. La majoria d'aquests estadis s'ubicaven als suburbis, prop de les grans ciutats. Ja que la major part dels aficionats desconeixia la ubicació d'aquests suburbis, el Comité Organitzador anomenà les seus amb el nom de l'àrea metropolitana.
Per a la informació de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Món de Futbol 1994 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Món de futbol 1994.
.jpg)
_(cropped).jpg)
