La dionea (Dionaea muscipula) és una planta de la família de les droseràcies i de l'ordre de les cariofil·lals. També és coneguda com a venus atrapamosques, diana atrapamosques o simplement atrapamosques. Dionea és un gènere monotípic.[1]
És una planta carnívora amb un sistema d'atrapar insectes molt característic: plega ràpidament les fulles quan un insecte s'hi posa.[3] És l'única espècie del gènere Dionea. Les flors són generalment blanques i les fulles poden variar del verd al roig.
La planta té una roseta d'entre 4 i 7 fulles que surten d'una part bulbosa que és una tija subterrània. Aquestes fulles tenen forma de parany i es poden tancar mitjançant un mecanisme que entra en acció al tocar algun dels tres pèls sensitius de cada lòbul.[4] L'interior d'aquestes fulles pot ser de colors vius. La digestió de l'insecte pot durar fins a deu dies.
Varietats
En ser una planta comercialment exitosa, tot i ser monotípica, el cultiiu intensiu com a planta de jardineria, ha donat lloc a nombrosos cultivars. El 2022 se n'havien registrat 130.[5]
Distribució
La planta és originària exclusivament dels aigumolls de Pocosin dels estats americans de Carolina del Nord i del Sud, en un radi d'uns cent quilòmetres de la ciutat de Wilmington. Està naturalitzat al nord-oest de Florida.[6]
Estat de conservació
Durant molt de temps l'espècie va ser amenaçada per la destrucció de l'hàbitat per l'assecament dels aiguamolls i sobretot per la collita incontrolada per la venta com a planta d'interior. Aquesta amenaça va ser aturat quan l'estat de la Carolina del nord la va protegir[7] i que alhora se'l va començar a conrear i multiplicar per al comerç. Tot i això, segons al Llibre Vermell de la UICN roman catalogat com a vulnerable.[8]
Ús com a planta de jardí
El seu caràcter carnívor en fa una planta d'interior o de jardí molt atractiu, a tal punt que va conduir gairebé a l'extinció en la natura.[8] Fa menester un temps de latència a l'estació freda,[2] doncs no li agrada hibernar a l'interior amb calefacció, tot i que no suporta pas el gel. S'ha de recrear un substrat que s'assembla al sól pantanós i humid del seu hàbitat natural. Fa menester aigua de reg amb poc o gaire calç o clor.[2] Li agrada un substrat d'esfagnes, sorra i vermiculita. Millor no abonar-la. Es pot multiplicar amb esqueixos de les fulles. Si no en capta, se'l pot nodrir de tant en tant amb una mosca petita.
Referències
↑«dionea». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ 2,02,12,2Carrau, Mª José; Ibáñez Arnau i Pepa Rey Martí, Olga; Rey Martí, Pepa «Un jardí de carnívores». Mètode, 15-02-2013.
↑Yoel Forterre, Jan Skotheim, Jacques Dumais, L. Mahadevan, How the Venus flytrap snaps, Nature, Macmillan Journals, London 2005, 433 (27. Januar), p. 421
↑«Registered Dionaea Cultivars» (en anglès). CP Names Database. International Carnivorous Plant Society. [Consulta: 20 desembre 2022].
↑«PlantAtlas.org» (en anglès). USF Water Institute. [Consulta: 20 desembre 2022].
.svg){kind=icon}
.svg)
