Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Distribució de Bates

Infotaula distribució de probabilitat Distribució de Bates
Funció de densitat de probabilitat

Cas
Funció de distribució de probabilitat

Cas
Tipusdistribució de probabilitat i distribució de probabilitat simètrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimGrace Bates Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres
nombre natural
Suport
fdpvegeu text
Esperança matemàtica
Variància
Coeficient de simetria
Curtosi
FC

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Bates, que duu el nom de Grace E. Bates,[1] és la distribució de probabilitat de la mitjana de n variables aleatòries independents, cadascuna amb distribució uniforme en l'interval unitat [0,1].[2] Aquesta distribució està relacionada amb la distribució d'Irwin–Hall,[2] que és la distribució de la suma de n variables aleatòries independents amb distribució uniforme a l'interval [0,1], i, a vegades, es confonen ambdues.[3] Malgrat els noms de Bates, Irwing i Hall, aquesta mena de distribucions van ser estudiades per Joseph Luis Lagrange el 1770 [4] i per Nicolai Lobatxevski el 1832,[5] i redescobertes per nombrosos autors.[6]

Definició i funció de densitat

Siguin variables aleatòries independents, totes amb distribució uniforme en l'interval [0,1]. Designem per la mitjana d'aquestes variables: La distribució de és coneguda com a distribució de Bates. És una distribució contínua amb funció de densitat[7]on és la part entera del nombre real .


Alternativament [8] on Ambdues expressions són equivalents, ja que a la segona expressió, per a , tenim que .

Sigui la suma de  : que té una distribució d'Irwin-Hall, i designem per la seva funció de densitat. Tenim que Per la fórmula de canvi de variables per a variables aleatòries amb densitat tenim que Per tant, la fórmula de es dedueix de la a la pagina de la distribució d'Irwin-Hall on també hi ha les demostracions corresponents.

Totes les propietats de la distribució de Bates (moments, funció característica,....) es dedueixen de les corresponents propietats de les distribucions uniformes i de la independència de .

Generalització

Com a la secció anterior, designem per la funció de densitat de Bates

Siguin variables aleatòries independents, amb distribució uniforme en l'interval , amb , sigui la funció de densitat de la mitjana aleshores


Aproximació normal

Tal com mostra el gràfic del principi de la pàgina, a l'augmentar , la distribució de Bates s'assembla cada cop més a una distribució normal. Això és degut al fet que podem aplicar el teorema central del límit. Concretament, considerem el cas general que hem considerat a l'apartat anterior amb amb distribució uniforme en l'interval , i Atès que tindrem que on te una distribució normal estàndard . També es diu que és asimptòticament normal amb mitjana i variància  :


El cas de Lobatxevski

Lobatxevski considera el cas i , és a dir, les variables de partida tenen distribució uniforme a l'interval , que interpreta com els errors en prendre mesures repetides de determinada quantitat (en unes unitats no especificades). Llavors la densitat de la seva mitjana és Vegeu Renyi [9] per a l'expressió de la densitat de la suma de variables independents uniformes en [-1,1].

D'acord amb Maistrov ,[10] Lobatxevski tenia interès en aquesta distribució perquè volia estimar, tenint en compte els errors de mesura, si la suma dels angles d'un gran triangle astronòmic era menor que , amb la qual cosa es tindria una prova que la geometria de l'univers era no euclidiana hiperbòlica. Vegeu Brylevskaya.[11]

Vegeu també

Referències

  1. Bates, Grace E. «Joint Distributions of Time Intervals for the Occurrence of Successive Accidents in a Generalized Polya Scheme». The Annals of Mathematical Statistics, 26, 4, 1955, pàg. 705–720. ISSN: 0003-4851.
  2. 2,0 2,1 Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, Section 26.9. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  3. «The thing named "Irwin-Hall distribution" in d3.random is actually a Bates distribution · Issue #1647 · d3/d3» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2018].
  4. Lagrange, Mémiore sur l'utilité de la méthode de prendre le milieu entre les résultats de plusierurs observations. Miscellania Tourinencia, t. V, 1770-1772. Reproduït a Oeuvres de Lagrange, (M. J.-A. Serret), Vol. 2, pp. 173-234, Gauthier-Villars, Paris, 1868
  5. Lobatschewsky, Probabilité des résultats moyens tirés d'observations répetées. Journal für die reine und angewandte Mathematik, vol. 1842, no. 24, 1842, pp. 164-170.
  6. Seal, H. L., Spot the prior reference, The Journal of the Institute of Actuaries Students' Society, 1950. https://www.cambridge.org/core/services/aop-cambridge-core/content/view/7A07C679478E54AD8D92AD2AA4B04046/S0020269X00004606a.pdf/div-class-title-spot-the-prior-reference-div.pdf
  7. Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, p.297. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  8. Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones, Volumen II. Segunda edición. Mèxico: Editorial Limusa, 1978, p. 55. 
  9. Rényi, A.. Calcul des probabilités. París: Dunod, 1966, p. 182. 
  10. Maĭstrov, L. E.. Probability theory: a historical sketch (en engrus). New York: Academic Press, 1974, p. 167. ISBN 978-0-12-465750-2. 
  11. Brylevskaya, Larisa I. «Lobachevsky's geometry and research of geometry of the universe». Publications of the Astronomical Observatory of Belgrade No. 85, 2008, pàg. 129-134.

Bibliografia

  • Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 2. 2a edició. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 0-471-58494-0. 
Kembali kehalaman sebelumnya