Està situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs d'orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, el Garbí, de 601 m d'altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques de la província de València, ja que s'hi ha bastit un mirador que oferix vistes de tota la comarca del Camp de Morvedre i el golf de València, amb accés des de la font de Barraix; també són notables els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània hi són representades a bastament.
Història
Al terme s'han trobat restes d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers; l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament al poble o castell de Beselga. Documentat des de 1248, la primera font referida al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossén Guillem Colom; la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins al 1535 pertangué a Morvedre (l'actual Sagunt); l'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; el 1610, Jeroni de Montsoriu li va concedir carta de població; en casar-se Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, II comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família. Interrompuda la successió, va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle xix, el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector terciari. Disposa del parc d'esbarjo El Pla, dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.
Alcalde: Francesc Mateu I Bolós (Junts per Estivella) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots: 3 de PSPV i 4 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que va ser restaurat l'any 2001. Presenta complet el joc de campanes dels segles xviii i xix, restaurades l'any 2011.
Ermita de Sant Roc de Beselga. Fon construïda en el segle XX.
Ermita de la Santa Creu. Es troba en el cim del Garbí.
Aqüeducte romà dels Arcs.
Castell de Beselga. És d'època musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després que s'assolara el seu llenç nord.
Tradicionalment, les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la santa Creu i a sant Josep. Estan datades en el poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la santa Creu que actualment està en el temple parroquial).
En l'actualitat la santa Creu del Garbí i sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de Nostra Senyora d'Agost i de sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.
Com a acte preparatiu de la festa de sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del sant des de l'ermita de Beselga fins a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria.
A l'hivern, destaca la festivitat de sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).
