Ferrohexahidrita |
---|
|
Fórmula química | Fe2+SO₄·6H₂O |
---|
Epònim | Ferrós i hexahidrita |
---|
Localitat tipus | mina Sofiya, dipòsit de Hg Nikitovka, Central Donbass, óblast de Donetsk, Ucraïna |
---|
|
Categoria | sulfats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.25 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.25 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03b – Anhang |
---|
Dana | 29.6.8.3 |
---|
Heys | 25.10.4 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 10,08Å; b = 7,28Å; c = 24,59Å; β = 98,37° |
---|
Color | verd blavós, incolor, blanc, marró clar |
---|
Duresa | 2 |
---|
Propietats òptiques | biaxial |
---|
Índex de refracció | nα = 1,468 nγ = 1,498 |
---|
Birefringència | δ = 0,030 |
---|
Dispersió òptica | relativament feble |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
---|
Any d'aprovació | 1962 |
---|
Símbol | Fhhy |
---|
Referències | [1] |
---|
La ferrohexahidrita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita (MgSO₄·6H₂O), de la qual n'és l'anàleg amb ferro(II), fet pel qual rep el seu nom.
Característiques
La ferrohexahidrita és un sulfat de fórmula química Fe2+SO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma estalactites; els cristalls fibrosos o capil·lars poden arribar fins als 6 mm de longitud.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrohexahidrita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, hexahidrita, moorhouseta, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
La ferrohexahidrita ha estat trobada en gres amb contingut de menes oxidades (Sofiya, Ucraïna) i també com un producte de deshidratació de la melanterita en mostres de perforació (nord-est de Tatarstan, Rússia).[2]
S'han trobat jaciments de ferrohexahidrita a Alemanya, Àustria, els Estats Units, Itàlia, el Japó, Polònia, la República Txeca, Rússia i Ucraïna. A Catalunya, se n'ha trobat a la Santa Creu d'Olorda a la serra de Collserola (Barcelona).[1]
Referències