El gat capplà[2] (Prionailurus planiceps) és un petit gat salvatge que es troba irregularment distribuït per la península de Malaca, Borneo i Sumatra. Des de l'any 2008, a causa de la destrucció de terres humides del seu hàbitat, està catalogat com en perill per la UICN.[3]
Aquest felí és molt rar en captivitat, amb menys de 10 individus (tots ells al sud-est asiàtic) registrats per l'ISIS a principis de l'any 2010.[4] Com altres petits felins, originalment se situà dins el gènere Felis, encara que actualment és considerat com una de les cinc espècies del gènere Prionailurus.[5][6]
Descripció
El gat capplà té una longitud del cap i del cos que varia entre 41 i 50 centímetres, una cua curta que fa entre 13 i 15 centímetres de llarg,[6] i un pes que oscil·la entre 1,5 i 2,5 quilograms.[7] El seu pelatge gruixut és generalment de color marró vermellós fosc tenyit de gris, amb el cap més vermellós i el ventre més blanquinós. Amb l'excepció de les ratlles facials, el seu pelatge no segueix cap patró de taques. Les potes són relativament curtes, i les orelles petites i arrodonides.
Les membranes inter-digitals dels seus palmells l'ajuden a obtenir una millor tracció en entorns humits i d'aigua, podent, fins i tot, ser més pronunciades que les del gat pescador. Com en el cas del guepard, les urpes són només parcialment retràctils. La forma del seu cap és atípica per un felí; el seu crani és relativament allargat, mentre que la part superior, tal com suggereixen tant el seu nom comú com el seu nom científic, és gairebé plana.[8] Els seus ulls es troben particularment endavant i junts en comparació amb els d'altres felins, proporcionant a l'animal una visió estereoscòpica millorada. A més, les seves dents estan adaptades per subjectar preses relativament relliscoses, i les seves mandíbules són relativament poderoses. Aquestes característiques ajuden al gat capplà a capturar i retenir preses aquàtiques, a les quals està, com a mínim, tan ben adaptat com el gat pescador.[9]
Hàbitat i distribució
Captura fotogràfica d'un gat capplà el març de 2009, a la reserva natural de Tangkulap, a Sabah, Malàisia
El gat capplà és considerat generalment com un animal nocturn, encara que algunes observacions suggereix que és crepuscular.[12] Caça principalment granotes, peixos i crustacis, encara que també captura rates i pollastres.[6][8] En captivitat mostra un interès més gran per preses potencials aquàtiques que per preses terrestres, el que suggereix una forta preferència per la caça fluvial en el seu hàbitat natural.[9]
Té uns premolars relativament llargs, i és un dels pocs felins que no és capaç de retraure completament les seves urpes (els altres són el guepard, el gat pescador i el gat d'Iriomote). Aquestes adaptacions combinades amb el seu comportament, la dut a ser comparat amb els mustèlids semiaquàtics.[8]
A la natura, els gats de cap pla són animals solitaris, que fan marquen el seu territori. A diferència d'altres felins, ruixen orina caminant cap, deixant un rastre al seu pas, en lloc de dirigir-lo cap a una superfície vertical. Sembla que tenen vocalitzacions similars a les dels gats domèstics.[9]
En general, però, és poc el que es coneix del seu comportament a la natura,[7] encara que s'ha registrat, que en captivitat té un període de gestació d'uns 56 dies, després dels quals dona a llum 1 o 2 gatets per ventrada.[12] Els individus captius han viscut fins a 14 anys.[8]
Estat de conservació
El gat capplà és considerat en perill per la UICN i classificat dins l'Appendix 1 del CITES. És probable que la seva població total estigui per sota del 2.500 adults, i que cap subpoblació estigui formada per més de 250 adults.[3] Mentre la pèrdua d'hàbitat i la contaminació de l'aigua són amenaces serioses, les observacions a les plantacions de palmera d'oli de Guinea suggereixen que es tracta d'un animal menys especialitzat del que en general es creu.[8] El gat capplà està completament protegit arreu de la seva àrea de distribució, amb l'excepció de Brunei, on aquesta espècie no té cap protecció legal.[12] Generalment és un animal difícil de veure.[6]
↑Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 543. ISBN 9780801882210.
↑ 7,07,1(anglès) Francis, C. 2001. A Photographic Guide to Mammals of South-east Asia including Thailand, Malaysia, Singapore, Myanmar, Laos, Cambodia, Vietnam, Java, Sumatra, Bali and Borneo.ISBN 1-85974-507-5
↑ 9,09,19,2(anglès)Sunquist, Mel; Sunquist, Fiona. Wild cats of the World. Chicago: University of Chicago Press, 2002, p. 233–236. ISBN 0-226-77999-8.
↑(anglès) Wilting A., Cord A., Hearn AJ, Hesse D., Mohamed A., et al. (2010) "Modelling the Species Distribution of Flat-Headed Cats (Prionailurus planiceps), an Endangered South-East Asian Small Felid". PLoS ONE5(3): e9612. doi:10.1371/journal.pone.0009612
↑(anglès) Payne, J., and C. Francis, 1998. A Field Guide to the Mammals of Borneo. 3d reprint. ISBN 967-99947-1-6
.svg){kind=icon}
