El toixó[2] o teixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica. Les bandes fosques del cap el fan fàcilment identificable.
L'alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú.
Es troba a Euràsia (incloent-hi el Japó) i les latituds 60 i 35. També és present al llarg de la costa pacífica asiàtica fins al Vietnam.[20]
Rastre
Il·lustració de l'any 1927Exemplar fotografiat a Noruega.
Diposita les defecacions en uns forats que excava al sòl d'uns 20 cm de diàmetre i de 5 a 10 cm de profunditat, les latrines, que després no tapa. Les latrines més allunyades de les teixoneres serveixen per a marcar el territori.
Les petjades marquen la planta del peu, els cinc dits i les ungles, que en les potes anteriors són molt llargues, d'aproximadament 1 cm.
Impacte econòmic
Un toixó dissecat
Positiu
Contribueix a controlar les poblacions d'alguns insectes, com les vespes, i petits mamífers, com l'eriçó.[20] El pelatge s'utilitza per fer raspalls, i la pell per fer catifes.[20]
Negatiu
Produeix danys en els cultius agrícoles, i en els horts i jardins. Pot ser vehicle de transmissió de la tuberculosi als animals ramaders.[20]
↑Abràmov, A. V. i Puzatxenko, A. I., 2006: Geographical variability of skull and taxonomy of Eurasian badgers (Mustelidae, Meles). Zoologičeskij žurnal, vol. 85, núm. 5, pàg. 641-655. ISSN 0044-5134. Moscou, Rússia.
.svg){kind=icon}
.jpg)
.jpg)
